Chris Froome, positiu en un control de dopatge a la Volta a Espanya 2017. Aquest era el titular de molts mitjans que només parlen de l’esport rei, el futbol, i que només es recorden dels altres esports quan hi ha notícies dolentes o que no tenen res a veure amb la competició. Aquesta reflexió no és només del periodista de sempre, sinó que la comparteixen molts lectors, per desgràcia, amb raó, a qui els vindran al cap notícies amb la paraula trampa. Sigui com sigui, se m’acudeixen algunes preguntes per formular en aquesta opinió: tots els ciclistes són uns delinqüents? El ciclisme és l’única disciplina en què els esportistes es dopen? Pràcticament, tots els grans noms dels últims anys estan sota sospita. Crec, de totes passades, que els ciclistes no són pitjors ni millors esportistes que els futbolistes, els atletes, els tennistes, els nedadors o els pilots de motos o de cotxes, per dir-ne alguns. Què està passant perquè un esport tan gran i tan espectacular estigui sota l’ull de l’huracà? No és lògic que només es dopin els ciclistes, encara que aquest esport sigui tan dur, pujar ports exigeixi tan esforç i, de vegades, es practiqui en condicions inhumanes. Tampoc no és veritat que tots els ciclistes siguin iguals. No ho són. Molts ciclistes s’hi deixen la vida i els euros es guanyen amb moltíssima suor. No s’hauria de condemnar els ciclistes sense escoltar-los, sense donar-los la possibilitat de defensar-se. No tenen presumpció d’innocència? No tots són culpables i, simplement, s’hauria d’apartar del món del ciclisme els que es dopin. No defenso la trampa en cap esport... En cap!
