Només queda un objectiu en joc

Ja som a mitjans de gener. Encara no s’ha acabat la segona volta de la Lliga ACB i el BC MoraBanc Andorra ja no disputa els partits d’EuroCup, després de quedar eliminat i sense opcions de classificació al Top-16, i tampoc jugarà la Copa del Rei a Gran Canària. Només queda un objectiu en joc: el play-off pel títol. Tot va començar amb la idea de fer una temporada més bona que el curs passat –en l’anterior, l’equip va finalitzar vuitè i va disputar la Copa del Rei i els quarts de final del play-off pel títol. En tots dos casos van perdre contra el potent Reial Madrid. Es va definir com la millor temporada a l’ACB i la intenció era millorar-la. Es va fer una plantilla amb jugadors que no haurien vingut –en paraules de Francesc Solana– si el club no disputava l’EuroCup. És evident que la plantilla s’havia de millorar. A l’hora de la veritat, compaginar les dues competicions ha suposat un cost molt alt. Han tingut l’infortuni de les lesions –tots passen per això– i una plantilla curta, ja que Beqa Burjanadze està inactiu des de fa mesos i mesos i Guille Colom continua sense comptar com els altres jugadors. És un fet. Els fitxatges de temporers no han fet millorar el que hi havia. Es pot dir que no han encaixat gaire. Alguns fitxatges no han donat el que s’esperava d’ells. Després, irregularitat total. Capaços de fer partits farcits d’intensitat amb l’ADN dels equips dirigits per Joan Peñarroya per bandera, i altres partits sense intensitat i com si no hi hagués res en joc. Aquest BC MoraBanc, en el primer tram, no ha quallat com s’esperava. Queda l’últim tram per curar les penes. Si van venir jugadors per jugar l’EuroCup que demostrin que la volen jugar el proper curs.