En una missa funeral recent a la catedral de la Seu i des del púlpit, vaig escoltar com se’ns divulgava als presents: “La Bíblia és l’únic llibre que us parla, els altres no”. I potser perquè fa pocs dies que ha traspassat, el meu cap se’n va anar envers la música de Vangelis. Un compositor grec prou conegut per la banda sonora de les pel·lícules Blade Runner,  Carros de Foc o La Conquesta del paradís –que, sovint, s’escolta a Caldea– i també per a ser integrant, conjuntament el cantant Demis Roussos, del grup Afrodite’s Child.

En el meu cas, però, els records es traslladaren fins al 1983, quan per televisió s’emetia el documental Cosmos. En tenia prou d’escoltar la primera part del seu tema Heaven & Hell per salivar com un gos de Pavlov, tot desitjant que l’astrofísic Carl Sagan, el presentador, em tornés a introduir en un món ple de forats negres, nanes blanques, el Big Bang i un llarg etcètera de conceptes que mai abans havia escoltat. Però no era aquesta l’única virtut que jo li trobava.

Els diferents capítols de la sèrie, bastits al voltant del coneixement, t’ajudaven a entendre com aquest s’havia anat escampant, tot i que no sempre com a taca d’oli. De tant en tant, un altre tema de Vangelis, Alpha, sense oblidar-se de Mozart, Vivaldi, Stravinsky, Bach, Tomita... anaven completant la banda sonora.

En el primer capítol de la sèrie, aquest divulgador –recordem que un divulgador és qui fa arribar el coneixement a un gran nombre de persones, sovint mitjançant la paraula, i en el cas d’en Carl Sagan també gràcies a l’audiovisual– ens obria les portes de la Biblioteca d’Alexandria, constituïda el segle III abans de Crist. Els governants de la ciutat havien donat ordres de registrar qualsevol vaixell que arribés a aquesta ciutat d’Egipte. Si en el seu interior hi havia algun text, fos quin fos, era immediatament enviat a la Biblioteca, on se’n feia una còpia, que després es tornava als seus propietaris. El vaixell, però, no abandonava port fins que aquesta s’hagués completat. El final de la biblioteca fou tràgic, tot perdent-se un gran nombre de textos que no han arribat als nostres dies. D’haver-se salvat –qui ho sap?– i donat que el cànon dels textos bíblics es va instituir al Concili de Roma l’any 382 de la nostra era, la Bíblia que ens ha arribat potser no seria ben bé la mateixa. 

Són moltes les veus i moltes les perspectives –no a tothom li plauen Carl Sagan o Neil deGrasse Thyson, el seu continuador– que intenten mostrar-nos com és el cosmos. El cert, però, és que puc arribar a imaginar-me –donat que aquesta és una de les nostres virtuts– que només existeix un únic llibre, un arbre, un peix al mar, una llengua o una única manera de pensar. I fins i tot puc arribar a intuir que cal fer per adaptar-s’hi. En tot cas, tot i els defectes i si em deixen triar, prefereixo que me l’expliquin immens i divers.