Des de fa un temps la pubilla s'interessa molt per les lectures sobre mons distòpics. Fanàtica dels Jocs de la Fam, de L'Ascens dels Rebels i d'altres més juvenils, té preparada 1984, d'Orwell, per a quan se senti preparada. Tenir lectores a casa és una meravella, et desperten idees i et fan recordar velles lectures. L’altre dia pensava que abans d'Orwell hi ha una novel·la menys coneguda que encara fa més por, Nosaltres, d'Eugen Zamiatin.
Escrita a l'alba dels totalitarismes que havien d'assolar el segle XX, l'obra de l'enginyer rus és la llavor oculta de la qual van beure tant Aldous Huxley com el mateix Orwell i d’aquí centenars d’escriptors. A Nosaltres, els ciutadans de l'Estat Únic ja no tenen noms, sinó números. Viuen en cases de parets de vidre transparent, perquè la intimitat és el pecat original contra la col·lectivitat. El Benefactor vetlla per un paradís matemàtic on la llibertat s'intercanvia per la felicitat absoluta. D’aquesta voluntat unificadora neix la neollengua orwel·liana i la domesticació química d'Un món feliç. Zamiatin va veure el futur abans que ningú, i el va escriure fet de vidre, fred i perfecte.
Aquelles novel·les fundacionals es van crear, en part, per alertar-nos contra els nous estats totalitaris, ja fossin seguidors del feixisme o de la utopia totalitària soviètica. Quan encara temíem el fuet del dictador, la bota militar i el micròfon ocult. Però avui el monstre del pensament únic i organitzat ha esdevingut quelcom molt més seductor. No es parla d’unificar, no es condemna la individualitat, ans al contrari, la paraula llibertat omple la boca dels nous gurús del règim. I ara les parets de vidre no ens les imposen per decret: les hem comprat nosaltres mateixos amb l'últim model de telèfon intel·ligent.
Benvinguts a la dictadura de vellut, al neoliberalisme somrient que ha aconseguit el miracle de l'autovigilància convençuda. Ja no cal un Gran Germà que ens vigili, som nosaltres solets els qui alimentem voluntàriament l'algoritme amb els nostres desitjos, les nostres passes, retransmetent en directe la nostra intimitat i maquillant-la per encaixar en el grup, per aconseguir la felicitat dels m'agrada atorgats pels qui pensen exactament igual a tu. L'Estat Únic de Zamiatin s'ha convertit en una gran xarxa on la pitjor condemna és, de fet, no ser vist. No hi ha un Ministeri de la Veritat cremant llibres, sinó una purga voluntària de paraules i conceptes que ens explicaven com a societat i ajudaven a mantenir viva la memòria col·lectiva.
Ara aniré a La Trenca a buscar Nosaltres. I quan la meva filla s'endinsi finalment en les pàgines de Zamiatin o d'Orwell, potser sentirà el calfred d'un passat que s'assembla massa al seu present. Entretant dediquem-nos a netejar els vidres amb cura perquè les vistes del nostre propi captiveri continuïn sent fantàstiques.
