Som éssers emocionals i, com a tals, ens embarga, moltes vegades, la nostàlgia. Aquest sentiment de suposar que tot temps passat va ser millor. Encara que estiguem convençuts que no és així, la nostra memòria ens juga males passades i ens oblidem dels mals moments, per quedar-nos amb les coses bones, però amb matisos.

Així, ens agraden les coses noves amb aire de velles. El que és simplement antic, a seques, no té gràcia. Ens suggereix que tard o d’hora ens passarà el mateix a nosaltres i això no ens agrada. Llavors, comprem noves versions de cotxes d’altres èpoques, mobles vintage que ens recorden quan jugàvem a fet i amagar o ens assèiem a menjar galetes amb llet i, per descomptat, el millor de tots els exemples, molt popular per aquestes terres: anem a la Fira medieval i ens vestim de gris o marró, mentre fem veure que criem gallines o som artesans de, probablement, una de les pitjors èpoques de la història de la humanitat. Per alguna cosa, en anglès es diuen Dark Ages (“edats fosques”), però això és igual, la qüestió és complir amb les tradicions i després tornar a descansar a casa nostra, perfectament calefactada.

I com que vivim en un món en el qual ja no hi ha secrets i les empreses ho saben tot, Nokia ha presentat aquest cap de setmana, al Mobile World Congress de Barcelona, la seva nova línia de telèfons mòbils. Alguns smartphones i un parell de tecnologies més. Res de nou sota el sol, tret d’un detall significatiu: la versió moderna del seu més que popular 3310. El mateix, l’indestructible que tant ens va commoure pels anys 2000. Una veritable roca, capaç de sobreviure a una caiguda de diversos pisos d’altura.

Segurament a més d’un se’ns escaparà una llàgrima i ponderarem durant tota la setmana la seva nova bateria, capaç d’estar activa 22 hores de conversa i un mes en mode d’espera! Quelcom d’impensable amb els telèfons d’avui dia.

Però aquest moviment, clarament publicitari, m’espanta. Quin sentit té treure al mercat un aparell que serveix per a coses que ja no estem disposats a utilitzar? Quants de nosaltres considerem la possibilitat de pagar per comunicar-nos, sigui amb una trucada o amb un SMS? La resposta, a primera vista, la sabem tots.

Però considerant que les grans empreses fan pocs moviments sense realitzar abans estudis de mercat, em pregunto: de debò hi ha tanta gent que va suggerir que se’l compraria? O és simplement una jugada del departament de màrqueting, apel·lant a la nostra nostàlgia i el proper que ens espera és trobar-nos amb la tendència de fer-nos una selfie amb el nou 3310 a la mà i penjar-ho amb l’etiqueta de rigor, per després guardar-lo en un calaix?

No deu ser que utilitzar tants telèfons intel·ligents ens està transformant en idiotes? Potser per a això, les empreses ja tenen els estudis de mercat sobre la taula.