Amb permís dels grans Astrud.
“El nostre bar va tancar, fa temps que va tancar, en el seu moment ens va ser igual i ara també si no fos perquè han passat els anys i ara han posat un Starbucks i ens fa tanta ràbia que sembla nostàlgia”. 
Encara que ho podria fer, no parlaré de la imminent destrucció de la diversitat del paisatge comercial i de restauració dels centres de les parròquies de la vall central. Ni de l’odi visceral al cafè amb marranades servit en got de plàstic amb el meu nom acabat amb i grega escrit amb retolador permanent.
Escric aquesta columna per preparar-me per a la nostàlgia que em vindrà. Perquè ahir un amic, gran pianista i millor persona, em va anunciar que Make Music deixarà de fabricar el meu programa d’edició de partitures Finale.
Diuen per la xarxa de xarxes que el tancament del programari musical Finale s’ha vist impulsat per diverses raons que reflecteixen els canvis en la tecnologia musical i les necessitats dels usuaris. En primer lloc, la competència creixent de programes més moderns, intuïtius i accessibles, com Sibelius i Dorico, ha fet que el meu vellet programa d’edició perdi la seva posició dominant en el mercat de notació musical. Aquests programes han ofert interfícies més amigables, és a dir, més fàcils d’entendre pels alumnes post reformes educatives hipiflàutiques, i una integració millorada amb plataformes digitals, facilitant el treball dels nous músics.
A més, l’evolució cap a solucions basades en el núvol i l’augment de la demanda de compatibilitat amb dispositius mòbils ha desplaçat Finale, que s’ha mantingut com un programari de taula tradicional. Però el que més m’ha fotut és que el factor més decisiu per a la retirada ha estat la incompatibilitat del programa amb el nou sistema operatiu d’Apple, ja que molts usuaris de Finale utilitzen ordinadors Mac. D’altra banda, la manca de desenvolupament constant i millores significatives del Finale durant els darrers anys ha provocat que els usuaris moderniquis busquessin alternatives que s’ajustessin més a les noves necessitats de producció i col·laboració musical. És a dir, que s’ha tornat a perdre una batalla contra la ximpleria i la idiotització del món.
Encara recordo quan vaig aprendre a fer anar la meva còpia pirata del Finale’97 a un curs organitzat pel Santi Galan al Taller de Músics del Raval. Era una versió amb alguns errors per a Windows, però això no em va frenar per passar a net les meves primeres composicions. Ara estic escrivint un dels poemes simfònics sobre les llegendes d’Andorra i serà el darrer que escrigui amb aquest programa. Em fa pena pensar que les notes que introdueixo seran les últimes després de vint-i-set anys junts. Realitzar que aquest serà el meu finale per al Finale.