Notícies falses i nassos crescuts

A voltes he arribat a pensar que això que ara anomenem “fake news”, falses notícies, procedien de complicades trames internacionals que, de tant embolicades, responien a poders ocults i misteriosos difícils d’identificar. Quan te n’adones que de falses notícies n’hi ha hagut tota la vida, des que el món és món, com dirien alguns, i que no cal anar a buscar el seu origen a la Cotxinxina, respires profundament i et disposes a escriure una columna com aquesta. Què és una falsa notícia? Senzillament una mentida sobre algú o alguns o sobre una empresa o una idea amb la finalitat de desacreditar, dominar o manipular el destinatari o receptor del missatge fals que es llanci. Pot ser una farsa a petita o a gran escala. Als nostres temps la diferència precisament la marca la globalització. I és que de nord a sud i d’est a oest, la falsa notícia pot ser coneguda per tothom i, per tant, el mal pretès arriba a prendre unes dimensions mundials i interplanetàries. Posem-hi un exemple. Una piadosa i populista mentida com la de l’alcaldessa de la meva ciutat natal, segons la qual la directiva d’una multinacional li havia ofert ajudar-la a acabar la carrera a la UB va generar la reacció de l’entitat afectada perquè es denunciessin els fets i una posterior petició de perdó per part de l’Ada. En aquesta ocasió la veritat es va obrir pas de manera accelerada, i encara gràcies que l’emissora de la notícia demanés disculpes: quants n’hi ha que ho hagin fet per posar al mercat una notícia falsa? Ben pocs. Quantes persones i institucions han resultat desacreditades? Heus ací perquè es veuen tants nassos de pinotxo pel carrer. Que no? Que no els heu vist? Sorry, doncs.