Notorietat a costa de la Covid? No i no

I no m’hi cabia un altre no al titular, però de fet volia posar “no, no i no”, per allò de l’èmfasi. Ai, els titulars, són la meva perdició, perquè sempre em falten paraules per col·locar. En fi, diria o dic, per ser directa, que és fastigós i repugnant buscar la notorietat política a expenses de la Covid. No sé si les meves paraules són encertades i justes, però meditades, sí. Ja fa uns dies que em ronden pel cap i els últims escarafalls d’alguns polítics m’ho fan dir. Com sé, perquè ho han expressat ells mateixos, que hem de poder manifestar lliurement les nostres opinions, accepto el repte per declarar que no crec que s’hagi d’usar la pandèmia per aconseguir estar a primera línia. És clar que podem expressar el que creiem que és millor per a nosaltres i els nostres fills, però cal fer-ho com si estiguéssim perennement en campanya electoral? Ho hem de fer com si passar més de tres dies treballant en l’anonimat pel bé de la societat fos excessiu i haguéssim de fer-nos notar perquè en cas contrari no captarem l’atenció dels flaixos ni sortirem als  titulars? L’afany de protagonisme quan la pandèmia s’ha cobrat tantes víctimes m’entristeix i em revolta. I m’entristeix i em revolta encara més quan hi ha tanta gent que ha de viure amb les seqüeles de la Covid, per exemple, gairebé de manera clandestina per por a les represàlies i al que diran sense que cap polític digui ni ase ni bèstia sobre un tema que en d’altres països sí que surt a la llum. Ja sé que la meva llibertat de dir es queda simplement en això, perquè com a bona resident de curta estada no puc ni votar. I a mi que m’hauria agradat dedicar-me a la política, ves per on, contradiccions del sistema.