¿Nou acord de la fiscalitat de l’estalvi? | Per: Lluís Ehrler Strueby

Des del 1930 hi ha bancs a Andorra. Per a persones i diners Andorra ha sigut un paradís, un refugi, en temps difícils: Guerra Civil Espanyola, Segona Guerra Mundial, ocupació de París. El primer ministre Cameron vol prendre mesures sense fer mal a la plaça financera de Londres. Els rics i poderosos continuaran sense pagar la seva quota d’impostos, tenint fundacions, trusts, Sicavs. L’acord d’intercanvi d’informació no hauria de començar a funcionar per a gent amb 100.000 a Andorra fins que els rics i poderosos també paguin.

Parlament andorrà i bancs/financeres andorrans haurien de proposar un nou acord de fiscalitat de l’estalvi, per donar aixopluc a fidels clients, sense corruptors i corruptes, fins que els veïns hagin fet els deures. Com l’excap de Govern Marc Forné diu: “Hi ha paradisos fiscals perquè hi ha inferns fiscals.” Espanya: acabar amb l’enorme corrupció i l’economia submergida; França: acabar amb la corrupció i la complexitat fiscal esgarrifosa. Anualment rendes i plusvàlues (excloent-ne trampes de tota mena), a partir de l’1 de gener del 2017 d’aquells comptes tributarien un 5% a favor de les arques dels 28 països de la UE.

Per a aquells clients es crearia nous bancs, bancs alfabet: ABC Banc (Andorra). DEF Banc (Andorra)..., AB BancBotiga (Andorra), CD BancBotiga (Andorra)..., BancBotiga = Financera X. Una amnistia d’aquí 1.015 anys permetria regularitzar els comptes.

Després d’una amnistia fiscal italiana no tan recent, molts italians declaraven al fisc italià i continuaven tenint els comptes a Suïssa perquè el banc suís donava un millor servei o els seus empleats no eren xerraires del mateix barri. La discreció no té preu.

Els papers de Panamà provenen d’un sol bufet d’avocats. Si hi hagués 50 bufets d’advocats semblants a Panamà, l’escàndol es multiplicaria per 50. Probablement fins i tot a Ginebra queden pocs banquers de rectitud calvinista que simplement no acceptarien diners mal guanyats. En cas de dubte renunciarien a un possible negoci brut. Després de la crisi de les hipoteques escombraria el sector financer no ha millorat. L’opacitat ha crescut. Les remuneracions dels dirigents són indecents, gens merescudes. Els bancs globals ja no necessiten Panamà, inventen les pròpies estructures internes, que poden canviar d’un any a l’altre. Crêdit Suisse, 2014: Special Purpose Entity (SPE), Capital Opportunity Facility (COP), Variable Interest Entity (VIE). UBS, 2015: Alternative Investment Vehicle (AIV), Structured Entity (SE). Comptes òmnibus i comptes compensació ara tindran noms menys prosaics. Penso que hauria sigut patriòtic que accionistes majoritaris de bancs andorrans haguessin comprat bancs i financeres espanyols creant germans dels bancs andorrans. Que bancs andorrans compressin bancs espanyols, creessin bancs filials, era un enorme disbarat. ¿Al servei del país? Ho dubto molt. Més aviat “Tens un banc”.

Del 1953 al 1956 feia tres anys d’aprenentatge en un banc, que era agència del banc central, responsable de la circulació monetària de la regió. Potser el 3 i el 13 de cada mes un empleat i dos aprenents portaven sacs amb bitllets i caixes de fusta amb monedes a correus. A l’entorn del 23 de cada mes fèiem carregats el trajecte correus-banc. En temps de carnaval l’empleat ens recomanava agafar més forts els sacs, per si de cas un de disfressat era un criminal. Hi havia pocs cotxes. Hi havia un tramvia elèctric que connectava Schwyz amb dues estacions de ferrocarril. El banc pagava 2,5% d’interessos per llibretes d’estalvi i cobrava 3,5% per les hipoteques. Els extractes de comptes corrents eren escrits a mà: original client / paper carbó / còpia per al banc.

Els valors de la borsa avui són xips de casino dependents de jugades especulatives molt més que dependents de l’economia real de producció. Si Andorra es casés un dia amb la Unió Europea ho hauria de fer sota el règim de separació de béns, per no trobar-se després d’una separació sense un cèntim. En tot acord amb la Unió Europea hi hauria d’haver una clàusula de rescissió.