Nou despertar i brostada il·lusionant

Cap a mitjan anys seixanta del segle passat, a l’Estat de Florida, als EUA, un editor va atrevir-se a difondre un diari que només publicava “bones notícies”. Al principi, la curiositat del públic va fer que aquell periòdic tingués força èxit i expectativa. Abans de complir-se l’any, l’intrèpid emprenedor va haver de tancar portes. Curiosament, les preteses bones notícies no atreien ni interessaven els lectors. Arreu, la morbositat captiva els lectors de rotatius i les cròniques de successos criden l’atenció i aconsegueixen èxits incontestables. Però hi ha èpoques en què estem necessitats de noves amables i valorem la lectura de fets i esdeveniments positius, que ens relaten els periodistes.
El mes de maig és l’època de l’any en què espotellen les flors i quan les poncelles són ufanoses. Un renaixement de la terra, que es cobreix de floridissa i enceta un bellugueig indeturable.
És així com experimentem un reviscolament unit d’optimisme. La primavera ja avançada ens ha de fer oblidar el mal tràngol viscut i mirar endavant, sense defalliments. Com em va dir en una ocasió el recordat batlle Josep Torrallardona (EPD), que no tramitava una demanda que jo havia interposat: “Després de la merda ve la mel!”. Doncs, som-hi!
Amb la mel a la boca deuen trobar-se els empresaris del Pas de la Casa, i bona part dels del país, perquè els turistes i visitants francesos ja poden tornar a acudir, per comprar o bé per descobrir i fruir els atractius i belleses del nostre territori.
Igualment, tots estem expectants davant la possibilitat que el país aculli el Campionat del Món d’Esquí, que podria celebrar-se, el 2027, a la pista Avet de Soldeu i a l’Àliga del Tarter, encara que tinguem una forta i notable competència en l’obtenció d’aquest reconeixement, enfront de tres estacions de Suïssa, Alemanya i Noruega. Però cal que siguem confiats i que no perdem la fe. Una part del treball ja està fet, amb la presentació oficial a la Federació Internacional d’Esquí del dossier corresponent, que els mandataris federatius hauran de considerar i valorar, i estimar en la seva justa mesura. Potser que el nostre principal trumfo a jugar, i fort, serà l’exposició del cas que mai no s’ha portat a terme cap esdeveniment esportiu d’aquesta categoria als Pirineus. Seria, evidentment, una consecució cabdal i una alenada primordial per al país, que durant 15 dies acapararia l’atenció del planeta. Una promoció eminent i irrepetible.
També ha aparegut un nou brot primaveral, sobtadament, amb l’anunci de la instal·lació a Ordino d’un centre de recerca, innovació i desenvolupament, que la multinacional Grifols vol posar en marxa. Una referència que podria provocar una crida per a d’altres empreses del ram, que farien cap, atretes pels avantatges i facilitats que els ofereix Andorra, i també per la implicació i col·laboració del Govern en l’acolliment de noves inversions d’aquest tipus, després de sonades i catastròfiques provatures i intents fallits, en un passat no gens llunyà.  Al·leluia!
En un altre ordre de coses, no gens menys cal remarcar i aplaudir la recuperació de l’Andorra Mountain Music Festival que tindrà lloc a la plataforma de Soldeu, en sis dissabtes consecutius, amb l’actuació de sis artistes d’anomenada internacional i un total de divuit concerts.
Bona iniciativa d’Andorra Turisme, de la qual hem de felicitar-nos, tenint present la diversificació que representa en l’espectre dels esdeveniments i accions de dinamització, de cara al turista, i l’atracció que pot comportar.
Mentrestant, a Sant Julià canten i ballen por soleares, peteneras y olé! i, en l’entretant, empaiten a correcuita les més delicioses tapes. A Ordino, exposen fotografies de la Flora del Pirineu, recobren la Fira del bestiar i projecten un espectacular mirador panoràmic al pic de Peyreguils; la capital continua pacificant i oxigenant a cops de pic i pales, fent i desfent amb ciment armat, tot amenitzat amb música patxanguera i força tabola, i a la Massana, netegen els boscos i el poble serà, més que mai, florit durant tres dies i alegrat per concerts i actes culturals.
La resurrecció de la natura i el brotar de plantes i flors conjumina amb noves esperances i il·lusió de futur, mentre se’ns obren els esperits i albirem la resplendor; de la fel a la mel i de les cabòries a la joia. Ho cantava el benvolgut Lluís Llach l’any 1968: “Enterrem la nit, enterrem la por. Apartem els núvols que ens amaguen la claror... Cal que neixin flors a cada instant”.