Nova era Mar/Ast: la cançó de l’enfadós

El mandat comunal que ha caducat va ser extravagant, caòtic. Tot el que remenà la cònsol Marsol evolucionà irremeiablement en una espiral inflacionista fins a atènyer una desmesurada fal·lera de despeses; màxima expressió de vistositat i grandiloqüència! Mai cap referència a polítiques socials, nul interès en cultura, silenci sepulcral en atenció als infants, a la gent gran o als joves, despreocupació total pel benestar de les persones, i omissió de neteja i salubritat en espais públics. Una actitud preocupant, per dir-ho d’alguna manera.

Amb la renovació de La Senyora ens hem de preparar per veure’n de tots colors i témer el pitjor. Com que el mes d’abril passat no hi va haver fumata bianca per a la seva incorporació al govern, tot i declarar a RNA “a veure si surt algun ministeri...”, a partir d’ara començarà la seva pròpia autoascensió cap al cim, a costelles del contribuent, per atènyer, sigui com sigui, el càrrec de cap de Govern que tant desitja, emulant el sisteme del seu col·lega Toni Martí. Aprofitarà el mandat per gallejar a cops de publicitat i d’anuncis extravagants, irrealitzables. La cançó de l’enfadós, vaja! 

Vam analitzar les obres en un tram de Príncep Benlloch. Res de nou, per allí, si no és que tot es degrada. El barri és més trist, brut i gris. Set avaries a l’ascensor de la Quirola; censurable. El dit “embelliment” ha durat vuit mesos. Diàriament operaris arrencant i reposant peces de granit, destrossant-ne d’altres a cop de barrinadora, cimentant forats i juntes, i escarbotant. Una moguda de mai acabar, en competència directa amb L’obra de la Seu. I, per reblar el clau, l’aparició d’una estela mortuòria –un monòlit– plantificada al Cap de la Call per delimitar l’espai de vida ciutadana i el començament de la zona difunta. Una fita que assenyala, erròniament, l’entrada al Centre Històric d’Andorra la Vella.

Equivocat i incorrecte. El Centre Històric inclou el Puial com el Pui, i neix precisament a la Gravada de Tobira (no pas Carrer de Tobira, com indica la placa oficial). Equivocació comprensible per a una cònsol que coneix poc el poble que administra.   

Ella, fa quatre anys, va ser votada per tan sols un terç dels electors, i només per un 17% dels inscrits al cens, però ha exercit amb mà de ferro, capriciosament, ignorant olímpicament les crítiques i els consellers de la seva majoria. Una època convulsa, dictatorial i contradictòria. 

Va declarar que havia complert el 47% del programa electoral –misteriosament desaparegut fa tres de mesos d’Internet, coincidint amb la precampanya electoral– i tres dies després el senyor Astrié escrivia que se n’havia acomplert el 70%. Com es menja, això?

Ara ja fa nous anuncis, espectaculars: telefèric de Carroi, ascensor al Puial, quatre trams d’urbanització a la Rotonda, cessió d’un terreny comunal taxat en 21 milions i despesa en un centre multifuncional, permuta de terrenys amb Andorra Telecom i més falòrnies. Ja ens podem ben calçar per assistir a un espectacle de circ esgarrifós o a un genuí Festival Bugs Bunny. Cal que recordi que l’alegria dura poc a casa dels pobres. Si hi ha una desacceleració econòmica, que es mentalitzi per atenuar les riassades que la distingeixen, i s’apresti a fer cara de pomes agres.

Ara vindran bous i vaques, gallines amb sabates i capons amb sabatons. Ai, el brut; ai, el porc; ai, el cara de pebrot! La golafreria i voracitat se li poden entravessar perillosament. Amb tot, estic segur que reincidirà. El seu egocentrisme, els seus deliris de grandesa i la seva fatxenderia poden causar una implosió a la corporació. En els primers dies del nou mandat, continua parlant en primera persona. Coneix l’etimologia del mot “corporació”, o se’n fot com de l’any 20?

Després de 14 mesos de l’esgarrifós incendi al centre esportiu dels Serradells, anuncia que ben aviat “firmarà” amb les companyies d’assegurances. Quant ens costarà la broma (pesada) d’aquella catàstrofe evitable? Qui n’assumirà la responsabilitat? Mystère et boule de gomme. Romandrem expectants.

Mirant-la fer, és probable que la ciutadania romangui apàtica o resignada, mentre ella s’emboluda en la frase de Voltaire: “Tout est pour le mieux dans le meilleur des mondes possibles.”

That’s All, Folks!