Nova oralitat

El concepte li he sentit a Ernesto Castro, filòsof espanyol i professor universitari. El defineix com la prevalença d’un nou règim d’oralitat amb YouTube com la impremta contemporània, l’eina que permet fixar les paraules i evitar que se les endugui el vent. Ell ho practica al seu canal, on penja les successives classes, conferències i entrevistes que duu a terme en el marc del seu quefer quotidià. 

La nova oralitat es distingeix de la ràdio, per exemple, en el fet que el discurs queda fixat i a disposició en tot moment. També es distingeix perquè disposem del discurs íntegrament, doncs veiem l’emissor: la seva cara, els seus gestos... També el podem diferenciar de la televisió en el fàcil accés de què gaudeixen els emissors, tan sols és qüestió d’obrir un compte i ja es pot emetre a tot el món. També hi poden interactuar, en directe, els propis consumidors. Això supera les expectatives de molts i acompleix les de tants altres que, com jo mateix, consumim periòdicament el “contingut” produït i penjat a la plataforma.

Pel que fa al contingut, l’he escrit entre cometes perquè encara els propis productors no han trobat un nom del tot adequat a la seva activitat i es defineixen, precisament, com a “creadors de contingut”. També és popular el nom de youtuber, carregat de ressonàncies a una banda i a l’altra de la frontera, però evocador d’un tipus molt concret de contingut quan, certament, a la plataforma s’hi pot trobar de tot. 

Aquesta nova oralitat pot hibridar formes anteriors i donar-ne com a fruit fórmules combinatòries. És el cas de la Fundación Juan March, que al seu canal ha dedicat recentment un cicle de conferències en directe a les civilitzacions minoica i micènica amb especialistes espanyols en els diferents aspectes (art, política, societat) d’aquestes. Cito aquest cicle perquè l’he pogut veure. També s’hi han fet concerts i taules rodones, actes que és d’agrair que s’hi faciliti l’accés en línia. 

Tal com deia, el valor no es troba en una sola font, sinó que és la combinació el que fa d’aquesta nova oralitat una font de possibilitats. Havent vist i sentit les conferències de la fundació, uns dies més tard Ernesto Castro emet, al seu canal, una entrevista amb Javier Gomá, també filòsof, on entre altres coses ens parla de la seva concepció de les fundacions i de la seva missió, aconseguint, d’aquesta manera, comprendre el que motiva la programació que hem pogut veure i dotant tot plegat de sentit. 

És aquesta possibilitat combinatòria la potència de la nova oralitat. Potser pensaran que he descobert la sopa d’all, però ja fa un temps que els en volia parlar, per evitar prejudicis i per valorar amb una mica més de precisió les bondats i les ambigüitats d’aquest món que en ocasions desconcerta.