Nova píndola per a l’acord d’associació

Aquesta setmana ens han donat noves píndoles que ens haurem de prendre, tant si ho volem com si no, per signar l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). La visita dels negociadors comunitaris ha servit per deixar clar que el país haurà d’adoptar el conveni de l’OMS relatiu al tabac. Es tracta d’una conditio sine qua non i suposa acceptar nous condicionants per al tabac, que potser tard o d’hora ja no podrà ser una de les principals fonts d’ingressos de l’Estat. La nova obligació, junt amb l’augment de les mesures perquè no hi hagi un excessiu diferencial fiscal i de lluita contra el contraban, fa que per a Andorra el període de transitorietat de 30 anys per al tabac ja no es pugui presentar com un gran èxit de la negociació.  I també falta saber encara el que diu el ja tan esmentat “document de compromís” que s’ha fet arribar a les instàncies comunitàries de Brussel·les. El posicionament de la UE, pel que es veu, sembla clar, i ens vol fer entrar el cau per la cabota sense que veiem encara per enlloc on són els avantatges d’aquest acostament. Si us plau, algú em pot explicar què estem aconseguint en la negociació? Hi haurà fons comunitaris dels quals ens podrem aprofitar? Ens construiran un enllaç ferroviari amb Espanya i França? Vull saber alguna cosa que vagi més enllà d’allò de “podrem exportar serveis i “els nostres professionals podran exercir a Europa”. Potser és només això el que Andorra busca en la negociació? Aleshores potser no és estrany que hi hagi una dada inquietant a l’enquesta del CRES: més del 8% del 25% de la població que creu que la situació política és dolenta o molt dolenta ho atribueix a “l’acord amb Europa”.