[“Llegir és poder. La lectura és la retenció definitiva de l’individu. No es pot aprendre res sense llegir. Quan trobes alguna cosa amb la qual connectes, que et transforma i et dona plaer, és una autèntica orgia del cervell, un plaer irrepetible”, Carmen Balcells.]
L’algoritme és a tot arreu. Cercadors, plataformes, xarxes, aplicacions, canals, jocs... i coses que no sabem ni què són, lluiten per la nostra atenció i per influir en els nostres gustos. El cervell cada cop ha d’anar més ràpid per estar atent a l’scroll infinit i veure continguts dinàmics, impactants i senzills, mentre la IA entra per tots els forats. Aquest estiu, reivindicarem la intel·ligència humana, deixarem la velocitat, llegirem els llibres que ens vinguin de gust, prendrem novel·les amb gel i passarem de l’algoritme. En cada article d’aquesta temporada hi haurà amagats uns quants títols de novel·les o llibres de contes –alguns traduïts al català– per llegir lentament. Avui n’hi ha nou. Endevineu quins són. En el proper article aquí al Bondia trobareu tots els títols dels llibres amagats.
L’estiu cultural ha començat amb bones notícies, especialment a Sant Julià. Mentre encara dura l’exposició del World Press Photo a l’antic Hotel Pol –avui i demà últims dies per anar-hi-, s’acaba de reobrir el Centre Cultural, una de les catedrals culturals del país que es va cremar fa més de tres anys deixant el cor gelat al teixit associatiu i creatiu de la parròquia. Tot va passar alhora i molt de pressa, però ara el Centre ja està a punt per tornar a ser un motor per a la cultura i la creació. Tant de bo hi puguem veure temporades de teatre (i exposicions i concerts) sorprenents i innovadores, obres dels actors més populars que omplen sales fàcilment, i obres diferents, creacions dels professionals i dels amateurs, de dins i de fora, clàssics i trencadors. Ballarins verticals, com els de la festa d’inauguració que es movien com peixos a la façana, i horitzontals. Creacions i experiències culturals que diverteixin i entretinguin i emocionin, però també que sorprenguin i omplin el cap de la gent de preguntes i inquietuds. Experiències que ens facin sentir l’ànima separada del cos i ens facin veure les estrelles de Lilith.
Durant aquest temps d’obres al Centre Cultural els creadors i els artistes han buscat altres espais, no sempre fàcils ni còmodes. Jo confesso que mai hauria pensat que es podien fer Pastorets en una façana d’edifici en ple hivern. Com tampoc hauria pensat mai en l’antic Hotel Pol com a espai cultural per acollir una exposició de fotoperiodisme d’alt nivell. Potser només és qüestió de fer bones matermorfosis i activar molt el talent en temps de crisi, potser és qüestió d’arriscar i buscar nous camins, pensant en gran, com si visquéssim en un gran imperi i la capital fos Persèpolis. Llarga vida al Centre Cultural i a tots els creadors i usuaris.
