L’algoritme és a tot arreu. Cercadors, plataformes, xarxes, aplicacions, canals, jocs i… coses que no saben ni què són, lluiten per la nostra atenció i per influir en els nostres gustos. El cervell cada cop ha d’anar més ràpid per estar atent a l’scroll infinit i veure continguts dinàmics, impactants i senzills, mentre la IA entra per tots els forats. Aquest estiu hem reivindicat la intel·ligència humana, hem deixat la velocitat, hem llegit els llibres que ens ha vingut de gust, hem pres moltes novel·les amb gel des del 29 de juny i hem passat de l’algoritme. 

En cada article d’aquesta temporada s’hi han amagat uns quants títols de novel·les o llibres de contes per llegir lentament. Encara sou a temps de jugar si cliqueu aquest enllaç. 
Els catorze del Novel·les amb gel V eren: Gente independiente, La ciutat de les llums mortes, Música per a camaleons, Els mars del sud, El gran Gatsby, Si menges una llimona sense fer ganyotes, Ulisses a alta mar, Les primaveres i les tardors, Incerta glòria, Coragre, Argelagues, L’aventura al tocador de senyores, Relíquia i Frontera endins. 

Durant aquestes setmanes hem tornat a alguns autors interessants per recordar què havien dit sobre això de la literatura. Això de les novel·les i els seus efectes ve de molt lluny i hi ha gustos per a tot. La mare de Quim Monzó opinava categòrica: “Tant llegir novel·les, tant llegir novel·les acabaràs idiota”. Per a Jeannete Winterson, autora de Un Aladí i dues llànties, "la literatura fa possible la complexitat, però complexitat no vol dir foscor. Literari no vol dir avorrit. El que esperem –com a mínim jo espero– és que una obra sigui capaç de captivar-nos en més d’un sentit.”

Irene Vallejo, autora de l’imprescindible L’infinit dins d’un jonc, descriu així què va significar per a ella la literatura: "La Gran Biblioteca em fascina –a mi, la petita marginada de l’escola de Saragossa–, perquè va inventar una pàtria de paper per als apàtrides de tots els temps.” Però escriure no és fácil, costa trobar un estil i les coses petites són les més importants, segons Mercè Rodoreda, que deia: “Fer una novel·la és difícil. (...) Stendhal deia: els detalls és el que hi ha de més important en una novel·la." Però la millor definició sobre què significa llegir i quin és el poder de la lectura la va dir l’enorme Carmen Balcells, una autèntica jefa (Mercè, deixa-m’ho posar que ara queda molt feminista dir jefa i Balcells ho va ser i molt). La definició de Balcells és perfecta i tant de bo la poguem mantenir per sempre: “Llegir és poder. La lectura és la retenció definitiva de l’individu. No es pot aprendre res sense llegir. Quan trobes alguna cosa amb la qual connectes, que et transforma i et dona plaer, és una autèntica orgia del cervell, un plaer irrepetible”.