"Fer una novel·la és difícil. (...) Stendhal deia: els detalls és el que hi ha de més important en una novel·la." (Mercè Rodoreda).

L’algoritme és a tot arreu. Cercadors, plataformes, xarxes, aplicacions, canals, jocs... i coses que no saben ni què són, lluiten per la nostra atenció i per influir en els nostres gustos. El cervell cada cop ha d’anar més ràpid per estar atent a l’scroll infinit i veure continguts dinàmics, impactants i senzills, mentre la IA entra per tots els forats. Aquest estiu, reivindicarem la intel·ligència humana, deixarem la velocitat, llegirem els llibres que ens vinguin de gust, prendrem novel·les amb gel i passarem de l’algoritme. En cada article d’aquesta temporada hi haurà amagats uns quants títols de novel·les o llibres de contes per llegir lentament. Avui n’hi ha catorze. Endevineu quins són. En el proper article aquí al Bondia trobareu tots els títols amagats.

El sol, la sal, el clor i la suor que provoquen els 40º a l’ombra... fan malbé els cabells i, fins i tot, la gent independent de les modes més efímeres acaba passant per la perruqueria. Allà s’obre un univers, tot un món de persones i històries. Un munt de papers de plata al cap són el camuflatge perfecte per passar desapercebuda i escoltar els diàlegs més tendres, els més divertits i els més surrealistes. No cal cap ràdio, amb tertúlies d’estiu amb aprenents de tertulians, que semblen sortits de la ciutat de les llums mortes –com a mínim les seves ments– que donen voltes als temes amb correcció política i una buidor que va creixent a mesura que avança l’agost i que semblen música per a camaleons. Són millors les converses.
 
Una dona jove relata amb passió les vacances passades als mars del sud, han estat fantàstiques, semblants a les fotos de les revistes del cor que roden per sobre dels mostradors de la perruqueria. Va fer un creuer i tenia tanta categoria que cada nit hi havia sopar de gala amb el capità, que semblava el gran Gatsby.  Uns altra senyora, una d’aquelles de la Gente bien de Rusiñol –fa una cara com la que et pot quedar si et menges una llimona sense fer ganyotes– afirma categòricament que ella s’estima molt més una bona joia que un viatge, encara que sigui amb Ulisses a alta mar. La joia queda per sempre, encara que passin les primaveres i les tardors, en canvi el viatge s’acaba, passa a incerta glòria i ja està.

Vaig pensant que abans que haver d’aguantar un sopar de gala amb el capità –quin coragre– m’estimaria més que em passessin cent argelagues per la planta dels peus, però que un bon viatge sempre és un bon viatge i la joia què farà? Viure l’aventura al tocador de senyores pels segles dels segles? Convertir-se en una relíquia? Però cadascú té els seus gustos i, frontera endins, fa el que vol o el que pot.

Títols amagats al Novel·les amb gel IV: Ulisses, Tornar a casa, Menjaràs flors, La veu de la sirena, Dins el darrer blau, Passeig de Gràcia, Tolls, Els éssers estimats, Ocàs i fascinació i Vida privada.