“Tant llegir novel·les, tant llegir novel·les... acabaràs idiota!” (Mare de Quim Monzó).

En aquesta versió estiuenca del Gong us proposem un joc literari: endevineu un personatge, un escenari, una obra i el seu autor.

Comencem. El primer personatge és algú elegant, cosmopolita, que trenca les convencions socials i no es preocupa gaire de la seva reputació en temps de moral estreta. Té 35 anys i es va casar amb un industrial americà, però viu bona part del temps a Mallorca i és addicta a les festes i a algunes substàncies, com diuen ara als platós. Deixa el marit a l’illa i segueix un dels seus amants cap a una aventura molt solemne. El marit, però, no hi posa cap impediment.

A un dels escenaris d’aquesta novel·la hi va el turisme més selecte, però no és cap hotel de Montecarlo, sinó d’Escaldes. Ella hi viu envoltada de cremes i de maquillatges, beu xampany francès i aconsella el seu nou amant, Sa Molt Serena Altesa. Projecten festes, amb catifes de l’Iran, vaixelles angleses i aranyes de bohèmia, però estan envoltats de bulls, donges i prats de dall.

La novel·la va ser publicada el 1984 i s’ha convertit en un petit clàssic, ha saltat als escenaris andorrans i barcelonins i fa anys que una famosa actriu projecta portar-la al cinema, tot i que mai pot fer-ho per falta de pressupost. Ambientada al segle XX planteja un interessant contrast entre tradició i modernitat, entre els valors i el creixement econòmic; parla de l’ambició, del poder, de les misèries humanes i del complicat món de la política. De la transformació d’un país, en definitiva.

Seguint el manual de política universal, el protagonista té clar què ha de fer: “Obres públiques! Inaugurar què? Hauria de posar alguna primera pedra que servís després per bastir-hi una obra pública important. Sí, potser obrir una carretera, o construir una escola o un museu. Ho consultaria amb el síndic per conèixer les necessitats més urgents” (p. 43).

Ell és algú que fa una proposta immillorable a tot un país: “la meva oferta consisteix a fer d’aquest país un estat modern. Us calen diners; i jo us en puc oferir. És un país únic, fabulós, verge. Cal posar fil a l’agulla i res més. Diners, llibertat: aquesta és la meva proposta. Llibertat dins de l’ordre és clar. (...) Tinc amics arreu del món. Si convé, farem venir tècnics, especialistes. I tothom morirà assistit, de manera digna. Metges, escoles, telèfon per a tothom, carreteres, balnearis, hotels... (...) Els sous els trencaran les butxaques de les calces –acabà” (p. 99).

Assegura que la riquesa ho envairà tot si segueixen el seu projecte i és tot un visionari d’això tan actual de la inversió estrangera. I diu: “Farem d’aquesta terra un regne inoblidable. Tingueu confiança. Aviat arribaran els primers capitals estrangers que transformaran aquests pedregams erms en un lloc paradisíac. Ens visitarà el món sencer. No tingueu por. A més a més, aconseguirem la llibertat” (p. 26).

(Tindreu les solucions en el pròxim Gong d’estiu)