Novel·les amb gel (2)

“Tant llegir novel·les, tant llegir novel·les... acabaràs idiota.”  Mare de Quim Monzó.

En aquesta versió estiuenca del Gong us proposem un joc literari: endevineu un personatge, un escenari, una obra i el seu autor. El personatge que amaguem avui no és gaire simpàtic, va per feina i no té una excepcional opinió del protagonista de la novel·la. Han tingut lligams familiars però tornen a coincidir per motius purament professionals. És una experta en restauració i treballa al museu més important de Catalunya; és tota una autoritat en romànic. 

L’escenari d’avui són dos en un, en realitat. En un mateix indret conviuen ben a prop l’essència de la identitat d’un poble i un espai que, segons l’autor explica en una altra novel·la, sembla tret de La guerra de les galàxies. L’ànima d’un país humil i l’esperit de nou ric, que tenen un rol central en aquesta obra. L’obra que avui ens ocupa és, com d’altres del mateix autor, una novel·la de gènere (ell diria que no, que no li agraden les etiquetes, però les fórmules i els arquetips el delaten). Però no és simplement això, és una radiografia d’una societat contemporània, dels seus vicis i les seves virtuts, de la seva transformació ràpida i les seves contradiccions, una operació molt habitual en els escriptors d’aquest gènere, els nòrdics, per exemple. 

A l’autor, tot jugant a policies, li agrada posar una societat davant del mirall, com en aquest fragment: “Andorra era plena de gent que vivia sola, que feia poca vida social, que no tenia família, i amb prou feines coneguts. Pujaven a treballar-hi, a fer diners, amb la idea d’estar-s’hi un parell o tres d’anys, adquirir una mica d’experiència i encabat tornar cap a casa. Després de plegar es tancaven a l’apartament, amb una pizza, a mirar pel·lícules o a xatejar amb els amics que vivien lluny. Com si visquessin a Los Angeles, o a Singapur. Igual. Si mai sortien ho feien amb els companys de feina, amb poca convicció, sense implicar-s’hi, una mica perquè no fos dit. N’havia conegut uns quants. Dissenyadors gràfics, cuiners, metges, aparelladors.” (pàgina 34)

Com que és historiador, fa brillar anècdotes i episodis curiosos enmig de la investigació policial, episodis que altres novel·listes també han tractat, no us confieu: “I després hi ha els altres, els americans, sobretot. No sé si has sentit a parlar de William Randolph Hearst. El ciutadà Kane, vaja, el de la pel·lícula del trineu. Aquest tenia agents que corrien per tot Europa buscant les peces més excel·lents. Per aquí furgava un tal Arthur Byme, que va comprar les cadires del cor de la catedral de la Seu. Avui són al menjador de casa seva, a San Simeon, Califòrnia, i no s’hi asseu ningú.” (p. 298)

Solucions al Novel·les amb gel del 2 de juliol:

Personatge: Florence Marmott. 

Escenari: hotel Valira. 

Novel·la: Borís I, rei d’Andorra d’Antoni Morell.