Novel·les amb gel (4)

“Tant llegir novel·les, tant llegir novel·les... acabaràs idiota.” 
Mare de Quim Monzó.
En aquesta versió estiuenca d’El  Gong us proposem un joc literari: endevineu un personatge, un escenari, una obra i l’autor.
Ell és un home humil, el fill d’uns forners de la província d’Osca que, per circumstàncies inesperades, viu refugiat en un ambient elegant, en una casa que no té res a veure amb el seu estatus ni la seva feina. És un bon noi, afirma que “un home no és res sense ideals i un ofici”, és molt sensible i, com toca en una bona novel·la, s’enamora d’algú d’una altra classe social. De tant en tant, baixa a reunions amb altres anarquistes a la Seu.
L’escenari d’avui va ser construït pel mestre de cases Manel Giberga de la Massana, sota la direcció tècnica de l’Antoni Darder, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Estava destinat als turistes, era una gran atracció en aquella època amb uns objectes realment exòtics. Ara ja no existeix, en el seu espai hi ha una altra gran atracció per al públic de Rosario, Jorge Drexler o l’ONCA. 
El protagonista de la novel·la que ens ocupa no és qualsevol, és un home important en la història d’Andorra, que viu preocupat per les conseqüències del progrés econòmic a Andorra i que fa discursos com aquest al Consell: “Però el nostre país és massa fràgil i tenim l’obligació d’aprendre a mantenir l’equilibri entre els canvis i la preservació, de saber trobar la justa mesura que és el punt on els grecs, com ens recordava als estudiants de medicina un vell professor de la universitat, situaven la virtut. Hem escoltat darrerament infinitats de discursos que ens presenten les grans obres com l’únic sinònim de progrés i modernitat... però no tot s’hi val. El progrés no es pot convertir en una piconadora que trinxi tot allò que estimem” (p. 397).
L’arribada de Fhasa i les seves conseqüències –carreteres, hotels, llum– són el punt de partida d’aquesta obra que no és precisament curta: “El jardí i la terrassa es van omplint de convidats. Salutacions còmplices i copets afectuosos a l’esquena serveixen per reconèixer-se mútuament com a integrants de la nova tribu: la dels hotelers amb jardins exòtics; la dels botiguers de productes importats d’arreu; la dels oficinistes, el banquers i tots els emprenedors que es dediquen a la indústria dels estrangers. Una nova societat que creix com l’escuma i desplaça ràpidament la vella Andorra, la dels vells hostals i les fires de bestiar, la dels pagesos murris i els contrabandistes de tabac” (p. 230-231).
Solucions al Novel·les amb gel (3) del 30 de juliol: 
Personatge: Ròmul Bosch i Catarineu.
Escenari: Església de Sant Esteve d’Andorra la Vella.
Novel·la: La família del meu pare, de Lolita Bosch.