“Tant llegir novel·les, tant llegir novel·les... acabaràs idiota.” 
Mare de Quim Monzó.
En aquesta versió estiuenca del Gong us proposem un joc literari: endevineu un personatge, un escenari, una obra i el seu autor.
Ella és una heroïna, no només literària, sinó segurament real. Hi ha algú a Andorra que encara la busca a través de les seves recerques històriques i somia amb posar-li cognoms més enllà del nom amb el qual apareix a la novel·la. Tal com mana el cànon de les heroïnes, és valenta, lliure, resolutiva i capaç d’arriscar la seva vida fins al límit. 
L’escenari d’avui és mític. Hi van conviure, beure, menjar i dormir, gent de tots els bàndols, fins i tot espies, durant un període clau de la història del segle XX. Fa anys que es va enderrocar i en el seu espai avui hi posen el cul els polítics elegits pels ciutadans,  a més de set pensadors o poetes. 
L’autor, un polític exiliat, podia haver escrit un llibre de memòries, com va fer en altres ocasions però, misteriosament, va optar per una novel·la, l’única que va escriure en tota la seva vida. Una novel·la autobiogràfica, amb dosis d’acció, de misteri i de reflexió política; de fet, és la història de la gran decepció d’un home que formava part del bàndol dels vençuts de la guerra civil espanyola. 
El seu objectiu és deixar testimoni de l’activitat a Andorra per salvar milers de persones en una de les crisis més grans del segle XX. “Amb el Joaquín la nostra cadena va prendre una intensitat desbordant impròpia per a unes Valls tan estretes. Tant l’Alfred, un company que atenia les recepcions de personal al Serrat, com jo, procuràvem prendre totes les precaucions, cosa que el polonès descurava, però no hi havia manera de tapar aquella riuada humana que a través de la nostra cadena s’esmunyia de la França ocupada. Eren molts els dies que ens arribaven de tres a quatre expedicions i les expedicions es componien de quinze persones, normalment.” (p. 132) Però aquesta narració és clau per entendre la transformació d’Andorra durant el segle XX i els impactes econòmics, socials i polítics que va rebre.
Els seus protagonistes han de fer front a dues amenaces, presents al títol.  “Com totes les expedicions d’aquell hivern pel Port de Siguer, s’havien trobat amb  el Gegant de la Muntanya disposat a cobrar el dret de passatge. Perquè, en trobar-se hors circuit, aquell grup d’americans i anglesos havien emprès la marxa mal equipats, mal alimentats i sense provisions adequades. / Caminar per la neu tova és esgotador, encara que el guia passi al davant trencant camí. A les poques hores de marxa el cansament us guanya (...). Sovint us arriba de perdre la petja –sobretot a la nit– i tot d’un cop us trobeu sepultat de neu fins a la barba.” (p.101)
Solucions al Novel·les amb gel (4) del 13 d’agost: 
Personatge: L’anarquista Mariano Santos Villacampa.
Escenari: Auditori Nacional.
Novel·la: El museu de l’elefant de Joan Peruga.