Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de RPorta

Roser Porta

Filòloga

 

 

Novel·les amb gel (i 6)




“Tant llegir novel·les, tant llegir novel·les... acabaràs idiota.”

Mare de Quim Monzó.

Aquesta és l’última versió estiuenca del Gong en què us proposem un joc literari: endevineu un personatge, un escenari, una obra i el seu autor.

Ella és una dona humil. La seva mirada als esdeveniments personals i històrics, els seus ulls, són el punt de vista triat pel narrador per explicar un segle que transforma radicalment un país. Ella és una dona educada de manera tradicional en un petit racó rural però que, sempre que pot, mira cap a França, un país que per a ella és sinònim de llibertat i d’educació, dos dels temes que més la preocuparan al llarg de la vida. Podríem assegurar que és una dona molt avançada al seu temps.

Aquesta novel·la transcorre en diferents països al llarg del segle XX, tot i que Andorra n’és la gran protagonista. L’escenari que us proposem és l’espai on els andorrans emigrats es reuneixen, parlen de política i, fins i tot, editen una publicació.

L’obra d’avui va significar el debut d’un poeta en dues noves facetes alhora i va tenir una càlida acollida; la seva presentació, el 2007 a Encamp, va ser un acte molt multitudinari on es va poder comprovar el gran afecte del públic cap a aquest escriptor, docent i home de cultura que ha ocupat molts càrrecs polítics al llarg dels anys.

Tot i ser una dona humil, emigrada per anar a servir, la protagonista està molt atenta als canvis polítics, que segueix, desitja i viu al costat del seu home, perquè ella no pot tenir veu ni vot fora de casa. “Falta ben poc perquè el tercer fill de la parella, el Joan, el petit de la casa, compleixi l’any, el dia que l’Àngel i dos homes més de la seva mateixa edat es presenten a casa amb cara de pomes agres i demanen al Miquel si està d’acord a signar una súplica al Consell General per tal de demanar la instauració del sufragi universal. (...) La llegeixen junts. Quan l’un dels homes passa la ploma al Miquel perquè doni suport al document, ell mira la dona. No calen paraules. Els ulls d’ella fan més que no pas donar l’assentiment” (p.227).

Els moviments demogràfics, socials i econòmics, també són presents en aquesta història, on els emigrants són molts: “Allà hi ha andorrans treballant, andorrans que són a França... (...) Ho pensa la mare. Ho pensen, de ben segur, també, totes les altres mares, les esposes, les promeses, les germanes de tots aquells que són absents. Dia rere dia no tenen altra cosa al cap mentre treballen o quan se’n van al llit, i demanen en silenci a Déu Nostre Sinyor i la Verge Maria la seua mare que preservin de tot mal els que són lluny de casa, que els guardin i els mostrin, com més aviat millor, el camí de tornada. / França fa la guerra, pensa (...), i en la seva ment repica un “Tornaré” que no pot oblidar. Pensa: “Tots diuen igual... Que pocs n’hi ha que tornen!” (p. 54).

Solucions al Novel·les amb gel (5) del 27 d’agost:

Personatge: Eloïse Escenari: Hotel Mirador.

Novel·la: Entre el torb i la Gestapo, de Francesc Viadiu.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic