Comencem tots un període d’aïllament, gens voluntari, però del tot necessari. Requereix una gran dosi d’altruisme perquè ens hi juguem la salut, la de tots, en general. Som coneixedors a través de les estadístiques, que la majoria hem consultat fins a la sacietat, que aquesta infecció s’encomana exponencialment cada dia i que es tracta que arribi un moment que, amb el nostre esforç, aconseguim que la transmissió baixi i finalment desaparegui. El principal objectiu d’aturar aquest ritme és evitar que els serveis d’emergència no se saturin i que molts malalts considerats greus tinguin problemes per ser atesos correctament.
La reclusió a casa pot permetre a una bona part de la població continuar de certa manera amb la seva activitat laboral a través de l’ordinador i de la xarxa. Els que tinguin aquesta sort han de ser capaços de separar el temps i l’espai que dediquin a la feina i el centrat en la vida familiar. També es tracta de dedicar una bona estona a la lectura, a escoltar música, o fins i tot a mirar la televisió, sobretot pel·lícules i documentals. Es tracta de distreure la ment i l’aïllament. Una bona eina per no creure en la incomunicació són les converses de xat, com el WhatsApp, sobretot les de veu i d’imatge. Podem distreure’ns de moltes maneres dins de la llar.
Si sou dels que teniu la dèria d’informats, sobretot que sigui en pàgines d’internet oficials. No feu córrer la rumorologia. És un dels nostres pitjors enemics. Les fonts, l’origen de la informació, són clau per a la nostra tranquil·litat i estabilitat.
La principal recepta per passar aquests dies de confinament és la calma. Una calma que ha d’acompanyar-nos i que hem de saber transmetre. Sense calma no anirem enlloc. Cal ser optimistes perquè es tracta de nosaltres mateixos. De ningú més.
Quan prenem i seguim fil per randa la llista de precaucions per no infectar-nos hem de ser conscients que també ho hem de fer per no transmetre el virus a la gent del nostre entorn. Sembla tot una prova per posar en pràctica el nostre vessant altruista i de solidaritat en contrast amb el més egoista, que de fet, sempre hi serà. Siguem realistes.
Possiblement, per la seva immediatesa i totalitat, aquesta epidèmia ha agafat aquesta condició de globalitat. Nascuda a la Xina, hem pogut comprovar com s’anava estenent per la ciutat de Wuham i el seu entorn, i com d’aquí saltava a diferents llocs, com Europa, on han crescut diferents focus que en l’actualitat estem patint. El virus ja ha arribat també a l’Àfrica, on correrà sense cap mesura de control per uns estats amb uns sistemes sanitaris molt delicats. Aquesta pandèmia global mereix un tractament global. La investigació ha de tenir sempre una finestra oberta, millor dit, un portal ben gros, en la detecció i l’estudi d’aquests microorganismes i el seu control en la població humana.
Sobretot penseu en la responsabilitat que tenim per impedir que se saturin els serveis mèdics perquè tractin els casos més greus i puguin continuar amb la seva feina quotidiana d’atenció d’altres malalties.