Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de OVilella

Oriol Vilella Sala

Músic

 

 

Nubla




L’altre dia vam anar a comprar un llibre per a la meva germana. Sí, encara tenim aquest mal costum de regalar-nos llibres de paper, i mentre remenàvem per les lleixes vaig veure el nom d’un amic al llom d’un volum: Víctor Nubla. Ostres, aquest no el tinc! Cap a la saca. A més, el Víctor va morir durant el primer confinament –li dic primer perquè ja m’ensumo el segon– i no ho va fer de la Covid, sinó de complicacions derivades d’una hèrnia. Tot i saber-ho, un cop a casa, en mirar la biografia al plec del llibre vaig veure la data de la seva mort, i em va tocar. El regal de Gliese, el llibre que tenia a les mans, era pòstum, si més no aquesta segona edició, ja que la primera és de l’any 2012. Un cop més la distància, la rutina del dia a dia, fa que ens distanciem de la gent que en algun moment hem estimat, amb qui en altres èpoques hem passat molt bones estones, que han fet coses importants per a tu sense demanar res a canvi. Víctor Nubla està dintre d’aquest grup de gent, i un parell de correus l’any, si arriba, és massa poc contacte.
Quan els Hysteriofunk vam aterrar a Barcelona a la segona meitat dels noranta, ell, com a cap del col·lectiu Gràcia Territori Sonor, ens va abraçar. Ens va obrir la porta Io Casino, amiga de la banda que estava vinculada al col·lectiu, i Nubla ens va introduir en un univers desconegut per a nosaltres, el de la música experimental. Ens va donar a conèixer músics increïbles, vinguts d’arreu del planeta, introduint-nos com a membres de la Walter Thomson Orchestra, una orquestra d’improvisadors dirigida per un Mr. Thomson vingut expressament de Nova York; i ens va obrir l’horitzó just en el moment en què més ho necessitàvem, fent-nos tocar a les Festes de Gràcia del 1998. El 2001 em va convidar a tocar en un concert retrospectiu dedicat a la seva carrera amb una formació que tots dos havíem format, el Duo Suzuki Internacional d’Arpa Electrònica. Vam compartir escenari amb grans artistes, entre els quals Robin Storey, Pascal Comelade i Anton Ignorant, també desaparegut prematurament. I és que hi ha massa gent que marxa abans d’hora, la mort d’Àlex Lliteras ens ha colpit darrerament, i diumenge farà deu anys de la mort del meu pare. En tenia 61.
Els darrers mesos els Hysteriofunk hem estat immersos en l’edició del nou disc, que presentarem a La Fada Ignorant el 25 d’octubre, al migdia, i hi hem estat tan submergits que no ens hem adonat que dedicar-li el disc al Víctor Nubla hauria estat un acte completament just. Hem perdut la gran oportunitat de fer-ho, a més era l’ocasió ideal, ja que el nostre darrer disc està format per composicions inspirades en el llibre Arnes, de David Gálvez, editat per la mateixa editorial, Males Herbes, que ha editat El regal de Gliese. Malauradament, en aquests processos tan meticulosos com pot ser l’edició d’un disc sempre hi ha coses que se t’escapen. Que no soni a excusa. Sigui com sigui, l’error no es pot esmenar, però valgui aquest escrit per deixar constància que el seu nom hauria pogut aparèixer a la contraportada del nostre darrer disc amb un gràcies en majúscules al costat.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic