M’he posat pantalons curts, he exposat les meves cames sense pigmentació al món i he desviat el rumb de diversos avions comercials. M’he estirat a la sorra de la platja i s’han presentat els de Greenpeace pensant que era un mamífer cetaci marí que s’havia quedat varat. L’arribada matinera de l’estiu en ple mes de maig em va agafar tan desorientat com el cònsol de Canillo parlant de la plataforma de Soldeu. 

He hagut d’incloure nadales a la playlist per sortir a fer esport, i començar a viure situacions que es repeteixen cada any com un salmorejo precuinat: asseure’t a la parada del bus exprés i patir una liposucció per combustió, entrar al cotxe i notar com puja l’aire de les calderes d’en Pere Botero i anar a les xarxes socials i trobar-te amb fotos de peus a la platja i a la piscina. És molt entranyable, sobretot si tu ets a l’oficina treballant, i molt bucòlic perquè no hi ha fotos de mosquits mida pterosaure, pells cremades pel sol i amb el mateix color que la nova samarreta del Girona, nens croqueta arrebossats a la sorra segons després d’haver-los posat la crema de protecció solar i picades de medusa. Es parla constantment de la calor com si els que la patim fóssim d’amiant i no la notéssim. És l’època dels estilismes catastròfics i hi ha peces de vestir que no s’haurien de fabricar i que qualsevol evidència de la seva existència hauria de desaparèixer perquè només són un signe que l’apocalipsi és imminent.
Es posa en marxa l’operació banyador, que, tot i que tingui nom de maniobra nord-americana per capturar terroristes d’Estat Islàmic, és l’intent desesperat per entrar en uns pantalons amb goma. Però abans d’iniciar-la cal tenir en compte el fenomen que es coneix amb el nom de gadgetobraç: l’interlocutor estén la seva extremitat com una molla, la col·loca al costat de la teva i compara els tons de bronzejat. L’augment de volum del teu braç és el signe fatal que la resta del cos també ha crescut en amplada i és com la mèdium de Poltergeist que t’avisa del desastre. El que s’expandeix no és l’univers sinó la teva panxa. S’insinua un segon big-bang que no podrà evitar ni Carmen Machi amb un tràiler ple d’Ac­tivia. 
He vist coses que no creuríeu: atacar naus en flames més enllà d’Orió, raigs C brillar en la foscor i un banyador talla XL sense cap tara a les rebaixes. Això sí, és una mica hortera i dubto. Però recordeu que quan no sapigueu si esteu prenent la decisió encertada penseu en l’Sporting de Portugal, que ha fitxat de cop Mathieu i Coentrao. I amb el banyador me’n vaig cap a la platja i m’exposo al sol amb moderació. No cal formar part de la saga Crepuscle ni creure’s com Khalessi amb immunitat diplomàtica damunt la tovallola, i acabar amb una insolació. És l’estiu, que passa ràpid com el Pokemon GO, que va ser l’atracció per aquests mesos del 2016 i que ara ha caigut en l’oblit. I si per un moment, des d’una platja exòtica, s’arriba a tenir enyorança d’Andorra, no hi ha millor remei que posar-se en mans d’un massatgista xinès perquè us deixarà l’esquena com el país: plena de nusos.