Núvol de pols preelectoral

S’han fixat en aquest gran núvol de pols que ens sobrevola? Un altre episodi que ens arriba del Sàhara, hem pensat, amb resignació. No, no, gran error. La causa real són les conteses electorals que es preparen –a banda i banda de la frontera– per a l’any vinent. Són els engranatges de les campanyes que es posen en marxa? No pas. Aquests estan permanentment engreixats. Noooo. És el resultat d’obrir armaris i calaixos per desempolsegar tots aquests vells dossiers, agendes estratègiques, projectes, iniciatives, promeses, visions i il·luminacions diverses. “Xato, què tenim por ahí?”, pregunta el candidat a l’assessor, esbufegant amb la perspectiva de començar a alimentar els programes. “Aquí en un racó he trobat aquesta Agenda 2020”, respon l’interpel·lat esternudant i sacsejant el patracol, per fer caure aquells animalons, ja saben, que tan còmodes es troben entre els papers llargament en repòs. “A veure! Què en podem aprofitar per aquí? Què ens queda per fer?”. “Ehem”, respon l’assessor, estossegant, “en realitat ens havíem oblidat de tot plegat”. Encantats amb la perspectiva de la feina que s’estalviaran comproven que, efectivament,  ja ho tenen fet: amb un retoc per aquí, una tisorada per allà –“ara anem justos de pasta i això ningú no s’ho empassaria, burru, siguem realistes”– i un anglicisme per aquesta altra banda –“que hi hagi un hub, sobretot que aparegui algun hub, que si aquells ho diuen nosaltres no estarem menys à la page”–. I la guinda final està a utilitzar bé els tempos. Agenda estratègica 2030: un lapse que no soni a ciència-ficció però, escolta tu, que no ens comprometi a res. Que qui dia passa... que bé que viu!