Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de SVela

Susanna Vela

Primera secretaria del PS

 

 

Núvol: el relat del despropòsit




Com un malson que no s’acaba, com aquell núvol que amenaça pluja, aquest Núvol és una amenaça latent sobre els nostres caps: tenim un solar que sembla preparat per ser construït i una anunciada licitació d’obres el mes de març.

Si fem memòria, des del 2014 hem assistit a un serial d’usos, de dates d’inici i acabament dels treballs i a un ball de xifres: dels 30 milions d’euros inicials als quasi 40 milions actuals. Pel que fa als nombres, ja tenim la primera desviació, sense haver començat la construcció, de més del 30% i això que es tractava,el primer, d’un “pressupost ajustat al màxim” (Alcobé dixit).

Pel que fa als usos, més enllà d’acollir les oficines d’Andorra Telecom, el 2016, l’edifici d’uns 17.000 metres quadrats repartits en 10 o 12 plantes d’altura, havia d’acollir un auditori, un espai museístic i un altre de dedicat a les marques insígnia (que seguim sense saber quines són), un parc tecnològic i un restaurant panoràmic. El 2017, s’hi afegia una gran àrea comercial i un complex del joc.

Aquest gir radical a la concepció del projecte era perquè les “grans empreses del sector del luxe” no mostraven interès pel projecte i calia donar-li una altra utilitat: un casino que permetria mantenir l’edifici com a pol d’atracció i alhora conservar la singularitat (?) de la qual sempre els seus promotors han volgut envoltar l’edifici.

Els mesos van passant i, a banda de l’obstinació i l’enrocament dels seus promotors en les virtuts del projecte, no hi ha res. Transcendeix només informació fútil i seguim sense saber si s’ha calculat l’impacte socioambiental i econòmic de l’edifici o si s’ha fet una anàlisi urbanística; treballs sense els quals és un edifici destinat al fracàs.

Fa la sensació que tothom, menys el Govern i Andorra Telecom, té clar que estem davant de quelcom inviable, d’execució complexa i sense força ni transcendència social ni econòmica.

En tot aquest temps no hi ha hagut cap proposta adreçada a fer projecte sostenible, amable i respectuós amb l’entorn: és un “elefant blanc” invasiu i que agredeixen els àmbits estètic, de mobilitat, social i econòmic.

Si això fos poc, hi ha un altre aspecte preocupant. Sembla obviar-se que la cessió gratuïta –no ho oblidem- d’aquest espai per part del Govern a Andorra Telecom, el juny del 2015, establia que eren béns que s’havien de destinar a l’ús públic, al servei públic o al foment de la riquesa nacional. Un mes més tard, el Govern aprovava com a projecte d’interès nacional el projecte destinat a la construcció d’un edifici “que allotjarà infraestructures de telecomunicació i serveis de caràcter cultural i administratiu” (sic), per tant, un equipament públic. Si segueixen pel camí de l’explotació privada (amb diner públic), l’aposta dels seus promotors s’arrisca –o potser ja està previst– a perdre la qualitat de domini públic. Deixarà així de tenir la consideració de projecte d’interès públic i, per tant, haurà de respectar la normativa urbana d’Andorra la Vella i es reduiran la seva altura i proporcions?

A aquestes alçades de la legislatura el més assenyat seria abandonar aquest projecte i començar de nou amb un de realista i necessari per a Andorra, que respecti l’espai públic i es consideri amb tota la seva complexitat social. Un acte de responsabilitat per deixar de comprometre béns públics i hipotecar futurs governs –42 anys per recuperar la inversió i un milió d’euros cada cinc anys en concepte de manteniment.

Si l’arquitectura és un mitjà de relatar una història sobre els que la construeixen (Deyan Sudjic, 2015), en el cas que ens ocupa, aquest projecte és la història de la política d’aparador, de la improvisació i del despropòsit.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic