Núvols de tempesta

T’he de confessar que estic estorat davant de la manca de previsió i estupidesa de la humanitat. No m’ho puc creure, sembla impossible. La lectura de les prediccions d’un home il·lustre, ric i savi, Bill Gates, han despertat en mi la necessitat d’aquest comentari.

Gates va preveure la pandèmia molts anys abans que arribés i fa uns dies va assegurar que ens trobem davant d’una amenaça molt més seriosa que la dels virus invisibles. Aquesta nova plaga no té vacunes ni té tractament: el canvi climàtic serà d’una transcendència cinc vegades superior a la Covid-19.

L’esforç de la humanitat per defensar-nos de la pandèmia a fet que deixem de costat el desastre del canvi climàtic. No es necessita ser un geni ni tenir un gran poder observador per comprovar com el planeta Terra s’està destruint d’una manera imparable. Desapareixen les espècies, es fonen els glaciars i l’Antàrtida. Seguim vomitant a l’atmosfera una quantitat cada dia més gran de gasos tòxics que fa que pugin les temperatures i es desertitzi la Terra.
 
Segur que el meu clam no et dirà gran cosa perquè no és cap novetat. És un crit d’algú que veu que els governs i els poders del món passen absolutament d’aquest drama, d’algú desesperat quan veu que els avions tornen a volar i a embrutar el cel, quan les autopistes es tornen a omplir de cotxes, quan els rius porten al mar tota mena de productes tòxics, quan l’agricultura es converteix en una fàbrica de fer menjar sense respectar els valors de la mare Terra, que està disposada a alimentar els homes seguint l’ètica i la tradició del respecte a la Terra. I aquí ningú fa res, ningú es mou, ningú crida, ningú es manifesta. Tothom va seguint el camí que marquen els poderosos, els grans capitals i les gran indústries que controlen els mitjans de comunicació perquè el poble no s’assabenti realment del que està passant. Tots manipulats, tots ovelles del gran ramat i quasi tots víctimes de la pobresa i de la ignorància.

A mi em preocupen els altres, els pobres, els desvalguts, els que no tenen feina, les víctimes del sistema. Un sistema que s’està enfonsant. Un exemple el tenim amb la veïna Espanya, víctima de la pandèmia, amb la seva sanitat desbordada i amb una situació econòmica de clara bancarrota. Us enganyen amics, les xifres que donen no són certes, les promeses que fan no es poden complir per una senzillíssima raó: no tenim diners i som molt pobres, i els pocs diners de què disposem van a parar a les butxaques de reis, governants i de gent que estima molt poc la humanitat. No tenim remei.

Jo he viscut molts anys, i he arribat a una conclusió: vivim en un món d’imbècils i irresponsables. M’he atrevit a escriure un llibre que s’està publicant amb el títol ofensiu  Tu també amic lector ets un imbècil? En essència predico que la més gran de les virtuts és l’amor i la solidaritat i un dels més grans defectes és fer religiosament el paper de xai del gran ramat de la humanitat. No crec que tingui gaires lectors, ni m’interessa. A mi no em mouen els maleïts diners, em mou l’amor, el meu germà que passa gana, pateix i no té veu i en el dia d’avui no té un metge que el visiti degudament i a temps. La sanitat està desbordada.

Aquest escrit és el meu clam, la meva protesta. Tu pensa el que vulguis i fes el que creguis. Intenta no ser imbècil i posar de la teva part perquè aquest món sigui una mica millor. Perdona, però aquestes idees m’oprimien el cor i amb aquestes ratlles ja redactades em trobo millor. Que siguis molt feliç