És una qüestió molt seriosa. No és ciència-ficció. Avui tot corre quasi a la velocitat de la llum. Llegim que en la mida d’una ungla hi caben bilions de transistors. Nonometria pura. Diuen que disposem de calculadores que poden fer cents de bilions d’operacions per segon... Vertigen. A on anirem a parar?
Avui va de finances, de bancs. S’estan modificant els paràmetres a escala mundial. A Andorra s’està gestant una revolució. Terra incògnita. Com quedarà la banca? Certament el passat i el present seran aviat història. La meva percepció i els meus coneixements són els del ciutadà del carrer. No soc cap expert. És una simple opinió, però el riu sona..., corren tota mena de rumors de canvis i fusions. Una cosa és evident: hi haurà una realitat diferent de la d’avui. Però la revolució és a escala mundial. O sia, encara més complicat.
Per fer-ho més complicat veig una notícia important: l’aparició dels robo advisers. A mi no em sorprèn en absolut. Fa molts i molts anys en els meus escrits en aquest diari vaig apuntar la transcendència de la robòtica. Ja els tenim aquí. Els robots consellers, els robo advisers. Una revolució a escala mundial. Transcendència? Qui ho sap?
La lectura d’un article titulat Roboter statt Banker (“Robots en comptes de banquers”) publicat a Suïssa m’ha posat més o menys al dia sobre la qüestió. Explica que un banc cantonal (el Baselland K.B.) posa a disposició dels seus clientes el Digifolio, que és el vuitè robo adviser del país. Aquest enginy, mitjançant uns algoritmes, inverteix els diners dels client sense la participació d’un human adviser, un conseller personal. Pensem en la immensitat de dades a les quals té accés el robot. No hi ha cap ésser humà que “sàpiga” tant. Pensem i deixem córrer la nostra imaginació... Asseiem-nos davant del robot i expliquem-li el que volem... Ciència-ficció? En absolut. El futur és aquí. Conseqüències? Pobre de mi. Jo no sé res. Només constato un fet.
Tinguem en compte que el gran capital i el patrimoni de la humanitat, els fons de pensions, els estalvis, estan en gran part invertits en productes financers que en últim termini són participacions en la propietat de les grans i no tan grans empreses. La seva gestió és una indústria d’una magnitud colossal. Als Estats Units hi ha una gran demanada d’aquests serveis. Una empresa, Betterment, gestiona més de deu mil milions de dòlars (confesso que tants zeros en maregen). I això comença... Hi ha algun banc que s’hi resisteix i creuen que el que compta és l’assessorament personal. Els gegants com BlackRock i Vanguard ja estan entrant-hi i ja tenen uns fons d’empreses especialitzades en aquesta robòtica. Sembla que, de moment, concentren les seves inversions en ETF i Ishares. A on anirem a parar?
No se què pensar, però ja m’imagino assegut davant del robot explicant-li el que vull... i més que probablement fent el ell (o ella) em digui. Que hi hagi sort, amic lector, i més sort per als human advisers que fins ara ens han atès... Tots plegats, comprem paraigües. Pot caure una pluja molt forta i hem d’estar preparats, no sigui que agafem una pneumònia.
