Paperet galdós el que estan fent els nostres representants al Consell General, principalment els de la majoria pel lloc que ocupa però també amb participació dels parlamentaris de l’oposició, en aquesta arrencada d’any. I és que la tramitació del projecte de llei del pressupost per a aquest exercici 2024 ha estat tot un esperpent. Des de les esmenes barroeres i fora de la normativa ja no acceptades a tràmit, entre les quals la que pretenia afegir una disposició final als comptes per tal de modificar la Llei d’accés electrònic de l’Administració de Justícia per endarrerir-ne l’entrada en vigor fins al 3 de febrer del 2025 –text que finalment s’ha entrat com a projecte de llei–, a la polèmica disposició final quarta a través de la qual s’ha modificat la Llei de la CASS per condonar el deute de les pensions d’invalidesa arran dels pagaments indeguts dels darrers tres anys per error, passant pel ja famós article 20, el relatiu a la revalorització de les pensions que deixava sense increment els pensionistes residents fora del país, una discriminació que es corregirà amb una nova modificació de la Llei de la CASS gràcies a la intervenció del copríncep francès, Emmanuel Macron.
No es pot obviar la responsabilitat del Govern en aquest paperet galdós que, en ocasions obligat, li ha tocat fer al Consell General, i que no deixa en massa bona posició la nostra classe política. I és que, més enllà d’ideologies i models que defensin uns o altres, com a ciutadans hem d’exigir als nostres representants un mínim de rigor en la seva tasca, que no perdin de vista que les seves decisions tenen conseqüències en el dia a dia de la ciutadania i, sobretot, que treballin per l’interès general.