Recentment he acabat de llegir O protocolo caos, del periodista i escriptor portuguès José Rodrigues dos Santos. Us el recomano, no només per la història que explica i per la forma, sinó també i sobretot per la reflexió que es proposa al tomb de les xarxes socials i la intel·ligència artificial, el seu ús i els efectes no desitjats.
L’obra de Rodrigues dos Santos es caracteritza per tenir una base documental sòlida i un ritme trepidant. Són, majoritàriament, thrillers basats en la realitat que tracten temàtiques polèmiques. En aquest cas, com deia, el funcionament de les xarxes socials i l’ús de la intel·ligència artificial per sembrar el caos, ja que hi ha amplis sectors de la societat que veuen les publicacions amb forma de notícia que els apareixen a les xarxes socials com a veritables notícies, com si fossin reals, i reaccionen a elles com si fossin notícies verídiques. I malgrat els suposats esforços per eliminar els continguts falsos i que generen odi i violència, les grans empreses tecnològiques no tenen la capacitat per controlar tot el que es publica, i a sobre els seus algoritmes estan pensats per promoure aquelles publicacions que generen més participació i implicació, i aquestes són justament les que causen més confrontació i polarització.
Al llarg de la novel·la, Rodrigues dos Santos exposa, a través de diferents personatges, com interactuen i com la seva realitat es va construint al tomb de les falses notícies que es publiquen a les xarxes. Algunes, autèntiques animalades que el sentit comú hauria de cridar a no creure d’entrada i a contrastar, buscar una font fiable. Però com ja sabem tots, el sentit comú és el menys comú de tots els sentits, i hi ha qui es creu qualsevol cosa que digui qualsevol a xarxes només revestint-se d’un to d’autoritat, que ni té ni es mereix, mentre desmantellem mitjans de comunicació i oblidem el paper fonamental que aquests juguen i han de jugar en una democràcia.
