Aquesta setmana se’ns ha revelat que hi ha fins a 44 reglaments pendents d’aprovar. Això de lleis aprovades la passada legislatura, la 2019-2023, i que per tant no es poden aplicar en la seva totalitat ni amb totes les garanties. Alguns d’aquests reglaments ja fa sis, i fins i tot set anys, que s’haurien d’haver aprovat, i en alguns casos, com que ja se sap que quedaran obsolets abans que es poguessin aprovar, doncs des del Govern ja s’ha decidit no dedicar-hi esforços. I algunes d’aquestes lleis no són gens banals, literalment en depenen vides. Aquests 44 reglaments són només de la legislatura passada i, com a mínim jo, no tenim controlats quants n’hi ha de pendents de lleis d’aquesta legislatura. La qüestió, però, és que ja enfrontem el darrer quart del mandat actual i no està gens clar que s’arribi a complir amb totes les obligacions que llei rere llei el Govern ha de complir.
Però la redacció dels reglaments que han de desenvolupar les diferents lleis no és l’única obligació en què veiem incompliments reiterats per part del Govern. Són moltes les propostes d’acord, resolucions i d’altres formes d’encomana que veiem que es responen tard, incomplint de llarg els terminis que s’estableixen, o que directament queden oblidades en un calaix.
No sé vostès, però a mi em persegueixen les obligacions, i cal que les respongui dins del termini. Com la majoria de la població, no puc fer tard en l’entrega d’un treball ni en el pagament dels diferents rebuts, perquè fer-ho suposa recàrrecs i noves obligacions. Però es veu que el Govern es pot fins i tot negar a complir amb algunes obligacions i no passa res.
