Obres faraòniques aquí al davant

Les obres de la nova Seu de la Justícia que tenim davant de casa presenten cada dia un aspecte més definit, diríem. La veritat és que dia rere dia m’ha impressionat com posaven les grans vidrieres dels finestrals que cobreixen pràcticament tot l’edifici. És al·lucinant, penso entre mi, la feina dels treballadors que s’hi dediquen i que encara tenen la bondat, en moltes ocasions, de prémer el botonet perquè el semàfor es posi en verd i els vianants  puguem travessar fins a l’altra vorera de la Baixada del Molí. Una obra realment faraònica, penso una altra vegada entre mi, perquè cap endins dono moltes voltes a les coses de les quals m’adono, és clar. I encara que suposo que ja se n’ha parlat, de la veta faraònica de la Seu de la Justícia, i de si calia fer-la així o no, em fa pensar en altres obres faraòniques que quedaran enterrades. Per exemple, la de les avingudes Joan Martí i François Mitterrand d’Encamp. Aquesta no és que la tingui tan a prop de casa, però Déu n’hi do. I pensar que aquella tremenda excavació per col·locar aquells blocs foradats quedarà soterrada. I pensar el que costa tot això.  I pensar que si passes caminant pels trams de carrer o les improvisades voreres que hi ha de setmana en setmana sembla que estigui més o menys igual la cosa, tot i que no deu ser així, suposo. El que em crida l’atenció són els milions d’euros, que no repetiré i que ves a saber quant costa tot plegat. Ara bé, el que em pregunto és si cal fer construccions semblants, que no dic que no siguin necessàries, però sí tan enormes, tan costoses. Suposo que això ja està més que dit. Serà aquesta onada de calor que em porta a la repetició?