Obrir-se de cames també és violència

Obrir-se de cames també és violència. Ho diuen experts en gènere. Aquí va un exemple. Està asseguda al bus, o als bancs de les sales d’espera de l’hospital. Arriba un home i s’asseu just al seu costat. “Si que és gros”, li ve al cap. Però se’l mira bé i el cert és que vostè potser li passa dos pams. Tot i així, el fet és que ocupa la meitat més d’espai que vostè en aquest seient compartit. “¿No veu que m’està esclafant? Podria almenys plegar les cames”, pensa. Si és una dona, segurament aquestes situacions li són familiars. Són aquests comportaments de control de baixa intensitat que els homes exerceixen sobre les dones. Els que el reconegut psicoterapeuta Luis Bonino va denominar micromasclismes. Són hàbils mètodes de domini, reiteratius i invisibles, quasi al límit de l’evidència. Comportaments manipulatius perquè les dones perpetuïn els rols tradicionals que se’ls han assignat i per mantenir certs avantatges i drets sobre elles, com el dret a tenir raó o a ser cuidat. Micromasclismes típics serien no responsabilitzar-se de les feines domèstiques, els requeriments abusius o encavalcats, el silenci, l’aïllament, els enganys, el paternalisme, fer-se el tonto o el bo, els oblits selectius, l’hipercontrol, fer-se la víctima, ser molt insistent per aconseguir els seus fins o l’ús expansiu de l’espai i el temps. Són comportaments que tenen un impacte nociu en les dones com ara esgotament de l’energia, inhibició de la lucidesa mental, falta d’autoestima o malestar difús. Eliminar-los no és pas tasca difícil. Ho diu Bonino. Només cal plantejar-se si el que val per mi val per ella. I actuar. De moment ja saben que han de tancar les cames.