Aquest estiu vaig fer una cosa que feia temps que volia fer: pujar al cim del Canigó i anar a remullar-me al mar en un mateix dia. Aquella experiència em va inspirar per escriure un article sobre els petits plaers de la vida. Penso que estimular els sentits ajuda a aconseguir la felicitat. De fet, un plaer és fugaç i efímer i la felicitat és de més llarga durada, però tots dos van íntimament relacionats i potser la clau és acumular petits plaers per aconseguir la felicitat.
Enfonsar la mà en un sac de llegums, poder menjar allò que et ve de gust en aquell moment, olorar les pàgines d’un llibre, la benzina d’una moto que passa al teu costat o aquella olor que fan els cotxes nous… Desembolicar un regal i més si te’l fa aquella persona tan especial. Intentar esbrinar el significat d’aquells dibuixos que has anat fent mentre parlaves per telèfon. Estrenar una peça de roba. Escoltar, en algun lloc, aquella cançó que t’uneix a algú i recordar aquells moments que van fer que aquella cançó sigui especial per sempre. Besar la persona que estimes i sentir que ella també t’estima.
Olorar la terra mullada, la pluja, caminar mentre plou i sentir com l’aigua et recorre la cara. I veure sortir el sol després del ruixat. Adonar-te que ja et situes bé en una ciutat estrangera. Posar-te al llit acabat de fer amb llençols nets. Buscar i trobar un nou objectiu quan ja has assolit el precedent que t’havies fixat. Despertar-te durant la nit i adonar-te que encara et queden unes hores més de son. La sensació quan t’adones que ja saps anar en bicicleta. Trobar un lloc per aparcar el cotxe, just allà on volies. Quan veus allò que sempre havies desitjat veure. Em recordo del moment que vaig admirar per primer cop el circ glacial de Gavarnie, als Pirineus atlàntics. Va ser com un bany de sensacions que entraven, primer, per la vista. Quan trobes un bitllet a la butxaca d’un pantaló que no et posaves feia temps. Treure’s les botes d’esquiar, posar-te les sabates i notar que el cotxe va més fi. Beure aigua quan tens moltíssima set. Quan et quedes enganxat sense saber per què a aquella pel·lícula que ja fa una estona que ha començat i que es convertirà en una de les teves pel·lícules de referència, així, sense proposar-t’ho. Sentir que has fet bé d’ajudar aquella persona que et necessitava. Trobar un objecte de quan érem petits, viatjar uns quants anys enrere i reviure moments que estaven en el record i que aquell objecte o aquella olor han rescatat de l’oblit. Saber que algú se sent orgullós de tu. Escoltar el silenci de quan neva o aixecar la persiana i descobrir que hi ha un pam de neu nova i un cel blau, radiant. Aconseguir fer somriure un nadó. Desenganxar la cola que se t’ha quedat als dits.
Arribar a casa i que t’estigui esperant aquella persona que desitges que hi sigui. Olorar el perfum d’aquella persona que tens lluny. Recolzar-te sobre les dues potes del darrera d’una cadira. Deixar fondre a la boca un glaçó que encara conserva el gust d’allò que refredava. L’espetec de les fulles seques quan les trepitges en un bosc a la tardor. Tornar a aquell restaurant perquè saps que aquelles quatre parets representen molt més que un lloc on menjar i prou. Sortir de la feina just el dia que comences les vacances. Prendre un bany quan estàs rebentat després d’una llarga caminada per la muntanya. Descobrir un paisatge nou, al darrera d’aquell cim que has pujat. Entrar en un mercat i observar les fruites ben col·locades. Veure com el comptaquilòmetres del teu cotxe arriba a una xifra rodona just en el moment en què has mirat.
Vaig dubtar de si organitzar totes aquestes sensacions en relació amb els sentits que les percebien però, com que aquests moments sovint arriben sense avisar, no tenia sentit classificar-los d’alguna manera especial. El que és clar és que els nostres sentits són la nostra porta oberta a la realitat que ens envolta i, alhora, ens fan gaudir. I en aquests temps que corren, poden ajudar-nos a aconseguir la felicitat.
