Oda patafísica a l'himne espanyol

La republiqueta de nyigui-nyogui és així: uns particulars tenen l’ocurrència de posar l’himne espanyol a tota pastilla en el moment de l’ofrena de l’intrèpid Torra al monument a Casanova i van els Mossos, dignes èmuls de la Stasi, i l’únic que se’ls acut és identificar-los per un possible delicte de desordres públics. Vaja, que han convertit la Marxa Reial en un acte subversiu. És sensacional: al paradís republicà qualsevol pot cremar retrats del Borbó, de Rajoy, d’Aznar i, de fet, de tothom que no combregui amb la roda de molí indepe, i abans que canti al gall ja tenim la sacrosanta llibertat d’expressió. Per no parlar de llançar merda als jutjats, o a les seus dels partits no addictes, ni d’aquesta elegant tradició catalana que consisteix a xiular l’himne de l’estat que, segons la pintada a la N-260 –cap als Banys de Sant Vicenç, segur que la recorden– queda uns 180 quilòmetres a l’oest. Recordin la megaxiulada de la final de la Copa del Rei del 2014. Sí, home, aquella en què Artur Mas, l’amfritrió –el partit es jugava al Camp Nou–, va patentar el somriure més cretí que se li recorda a un president de la Generalitat –fins a l’arribada de Torra, és clar–, amb Felip VI palplantat al seu costat. Però posar l’himne espanyol és un “desordre públic”. És clar que la llei de l’embut és una especialitat de la casa: embrutar amb porqueria groga la via pública és llibertat d’expressió; retirar-la, un atemptat contra el mobiliari urbà. Sí. I Colom era català, ja saben, i qui sap si Muriel Casals va ser víctima d’un atemptat (del CNI?), com suggereix ara el documental La mentida. Alguna cosa fa tuf de podrit a la Dinamarca del sud, però t’engipones un casc groc, crides “Ho tornarem a fer” o qualsevol altre mantra parvulari i fa olor de roses, tu. Per cert, quants milions de bons catalans dius que van desfilar ahir per la Gran Via?