Que vagi per endavant que no tinc res en contra del que s’anomena “objecte publicitari il·luminat” (opi). (Reconec que he hagut de buscar la definició exacta a través d’internet.) Això sí, sempre que estiguin col·locats en el lloc adequat i que no causin molèsties als vianants. I no és el que passa precisament en alguns punts de les principals avingudes d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, ja que s’ocupa un espai públic que, al meu entendre, hauria d’estar només destinat al lliure pas de les persones que deambulen tranquil·lament per aquell indret. Suposo que per la seva pròpia natura i objectiu aquests artefactes han d’estar en ple centre urbà perquè siguin vistos pel màxim nombre de persones ja que són un element publicitari. El destorb aleshores és notori per al conjunt dels ciutadans, i no crec que agradi especialment als nostres visitants, gens ni mica, ja que es veuen obligats a haver d’anar esquivant, cada dos per tres, aquestes barreres, que a més dificulten la visibilitat. Recordo que ja em vaig referir a la magnífica idea d’instal·lar opis fa uns quants anys, quan va sorgir a Escaldes-Engordany; i posteriorment va ser el torn de la capital. No he vist que s’hagi explicat mai, però, per què es prenia una decisió que és més perjudicial que beneficiosa, si el que volem són uns carrers ben amples i, fins i tot, tancats al trànsit en alguns trams, perquè el turista gaudeixi al màxim de la seva estada. Vull pensar que algun guany substanciós hi ha d’haver per als comuns, que el benefici és més gran que el perjudici, i que no es malvèn la utilització de sòl públic a interessos privats.
