Odi envers el futbol modern

Groucho Marx tenia dues grans frases sobre els diners: “hi ha moltes coses a la vida més importants que els diners, però costen tant!” i “fill meu, la felicitat està feta de petites coses: un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna...” El Futbol Club Andorra va tenir els millors anys amb el bingo, i ara reviurà la millor època gràcies al jugador de l’FC Barcelona Gerard Piqué i la seva empresa Kosmos Holding. A més, amb els Cierco ben a prop. És cert que aquest ascens a segona divisió B no té gens de romanticisme, tot i així, aquest club ja fa anys que havia perdut encant. Quasi sense socis. Sense diners. Amb molts deutes. Ningú els feia cas. I amb molts jugadors andorrans. Per romanticisme? No! Perquè no hi havia euros, bàsicament. Jo també odio el futbol modern, com moltes més persones, però si el Reus hagués complert amb les seves obligacions, és a dir, si hagués pagat els sous i complert amb els contractes signats, tot això no hauria passat. Fa temps que el futbol a Espanya, i aquí també a la lliga nacional, està instal·lat en un si no compleixes amb el que havies promès no passa res. Qui dia passa any empeny. Alguns clubs destrossats. Jugadors a l’atur, o amb sort, a les sessions AFE i sense cobrar el que els havien promès. I els dirigents, de club en club fent de les seves, com si juguessin a la ruleta russa. Ja fa massa anys que molts estan castigant aquest esport perquè van pensar que es farien rics. No hi van entrar per amor a aquest esport –maleït romanticisme... paraula buida– sinó per omplir-se les butxaques. Hi ha molts exemples, moltíssims per desgràcia, i com sempre, la pilota tacada. Primer s’ha de tenir odi envers aquells que maltracten aquest esport.