Manca mà d’obra. Ho sentim dir dia sí dia també des de fa mesos. Ara bé, he pogut comentar amb diverses persones les experiències tan variades i d’allò més curioses que s’estan trobant treballadors que fa temps que viuen al país i que volen canviar de feina, no ja per millorar condicions salarials −això mereixeria una altra columna− sinó per millorar altres aspectes com els horaris o simplement un tracte més humà. I és que hi ha gent que fa més d’un mes que està enviant currículums a empreses del sector de la restauració i l’hoteleria, un dels que més es queixa de la falta de treballadors, responent així a ofertes que aquestes empreses comparteixen a tort i a dret a xarxes i portals, i que mai de la vida reben resposta. I ho fan tenint formació i experiència provada en el sector. En canvi, hi ha qui té més que comprovat que si s’envia el currículum a través del formulari web d’aquestes empreses tens més possibilitats que et contestin ni que sigui per cortesia de la resposta automàtica. En aquest darrer cas, n’hi ha que fins i tot acaben concertant una entrevista amb el candidat. Tot i així, hi ha casos al·lucinants, per no dir una altra cosa. Perquè no pots fer una entrevista i acabar dient al candidat “si per mi fos t’agafaria ara mateix però ho he de consultar amb el director i avui o demà com a molt tard t’ho confirmem”, per després contactar-hi passat el termini que s’ha autoimposat la pròpia entrevistadora per desdir-se, o bé “el dilluns et direm alguna cosa”, i finalment enviar-te un missatge dimarts per comunicar-te que no has estat seleccionat. Això passa? Sí. Si no són ofertes fantasma, ja em direu què són.
