Bon dia tingueu!!
Olé, olé i un altre olé per Naturlàndia i companyia. La història de l’os donarà per fer un film de terror psicològic. Aquells que van dir que l’os s’havia escapat pel forat i no per la porta (departament de Medi Ambient del Govern) ara multen Naturlàndia per deixar-se la porta oberta. El Comú va indemnitzar els treballadors com si no haguessin fet res i ara l’executor de l’os espera judici a veure si mentrestant troba feina i un batlle conegut de la família que (en cas de presó) li permeti anar a treballar durant el dia i només anar a fer “nones” a la Comella. I els altres anar pagant entre tots. Naturlàndia i olé!!
Olé, olé i olé per la senyora cònsol d’Andorra, que està molt contenta perquè la festa major ha estat la més multitudinària fins avui. Però tanta eufòria desbocada és només qüestió de números i no tothom els compta igual. Per cert: a qui se li acudeix un diumenge, que l’endemà és festa, acabar el ball a la una de la nit quan la gent arribava de sopar i d’altres llocs? La festa major són quatre dies i entendria que l’últim es plegués abans, però entremig no!! I si ens hem de tornar europeus amb els horaris, que sigui amb tot i no només quan hi ha festa. Tampoc no acabo d’entendre per què la Rosario accepta actuar sense cobrar entrada i el Bisbal diu que no i per això ens gastem 100.000 euros per condicionar el local. És més un que l’altre? I el Carrasco, que vindrà al setembre, tampoc no actua on diguin només pel caixet? Ai, ai, ai, que aquí alguna cosa fa olor de socarrim. Marsol i olé!!
Olé, olé i olé pel nostre estimat ministre Camp, que un any més ha superat la marca de visitants del Cirque du Soleil. I així serà mentre ell sigui ministre. En aquest país tot és qüestió de volum: a veure qui la fa més grossa. Per això ens regalarà dos anys més de “circ mediàtic” i aquells números tan fantàstics que acostuma a presentar sense ensenyar ni una sola factura de despeses. En tornarem a parlar al setembre o l’octubre. Camp i olé!!
Olé, olé i olé per la nostra benvolguda CASS, que una vegada més el Tribunal de Comptes denuncia per pagaments de primes indegudes a empleats i altres coses mentre a nosaltres ens amenaça amb pujades de cotitzacions per manca de diners i ens les aplica. També per la seva obsoleta eficàcia administrativa, com quan has de donar d’alta per primer cop un empleat i no ho pots fer electrònicament sinó que ho has de fer en paper. Algú pot explicar per què? CASS i olé!!
I olé, olé i olé pel nostre fantàstic i meravellós Govern, que en plena època turística estival tothom va boig buscant personal capacitat per treballar en qualsevol feina i és pràcticament impossible trobar-ne: o no n’hi ha (amb capacitat de treballar) o no en volen (de treballar). Una altra cosa són els horaris i els salaris abusius que es paguen en algunes empreses. I els tràmits per llogar algú de fora és una cosa llarga i penosa com una processó de Setmana Santa, descalç i amb cadenes, per un carrer pedregós i costerut amb la creu al coll. Tan difícil és entendre les necessitats d’un país i adaptar-les a la realitat? Govern i olé!
En fi, que entre Rosario, Bisbal, Carrasco i personal variat, combinat amb turisme massiu de circ i festes majors multitudinàries, ja tenim el país de pandereta que ens han dissenyat els governs successius i, com deia el bon company Landry Riba, “no utilitzem les nostres singularitats històriques i culturals per projectar Andorra en un escenari internacional en què alguns s’han sabut posicionar molt i molt bé”. Pandereta i olé!
Au, bon dia tingueu!!
