Oliba
El dissabte, 27 d’octubre, de bon matí un bon grapat de gent d’arreu dels Pirineus més propers, els compresos entre la Ribagorça i el Cap de Creus, i de banda i banda de les fronteres, ens aplegàrem al local social de les mines de Sant Corneli, a Cercs (Berguedà), per escoltar les diferents comunicacions de les Trobades Culturals Pirinenques, que com bé sabreu, compten amb la inestimable organització i coordinació de la Societat Andorrana de Ciències, entre altres entitats. Enguany el pes el va haver de dur l’Àmbit de Recerques del Berguedà, entitat cultural amfitriona, amb força anys de bagatge i camí, que poden demostrar amb els 137 números publicats de la revista cultural L’Erol.
El doctor en història i medievalista Josep Camprubí Sensada, vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona, obrí el torn de comunicacions amb una exposició sobre el patrimoni immoble del bisbe Oliba de Vic. Camprubí exposà una intensa comunicació que deconstruí la imatge que tenim de l’històric prelat vigatà, fill dels comtes de Cerdanya, comte de Berga i antic abat de Cuixà i de Ripoll. Sosté que Oliba, en la seva època de comte, no ho era exclusivament de Berga, com diuen tradicionalment molts historiadors del segle XX. També afirma que els acords de Pau i Treva no són obra d’aquest religiós, sinó que provenen d’un temps anterior. Haurem d’esperar la publicació de les actes l’any vinent per poder llegir l’article d’aquesta comunicació.
La referència d’aquesta comunicació a Oliba ha volgut coincidir amb el mil·lenari del seu nomenament com a bisbe de Vic. El museu episcopal d’aquesta ciutat ha volgut commemorar aquesta efemèride amb l’exposició Oliba episcopus, que podrem veure fins al proper 10 de febrer.
Oliba fou un dels personatges religiosos i polítics més importants de la seva època, que al contrari d’altres, ha romàs com a referència de certa historiografia. Aquesta merescuda fama no ha d’arraconar la dels altres dos grans homes de religió coetanis de les nostres terres: el bisbe Ermengol d’Urgell, elevat als altars com a sant Ermengol, i l’abat Ponç de Tavèrnoles, que arribà a ser bisbe d’Oviedo i el primer de la Palència conquerida als musulmans. Pel que sembla, Ponç implantà en aquella ciutat castellana el ritual romà. Poca broma!
Oliba, Ermengol i Ponç convisqueren en un país que contribuïren a estructurar política i socialment, sense deixar de banda els aspectes més religiosos.Aquesta terna episcopal mereix ser recordada per poder entendre part del nostre passat medieval. Una escapada a Vic, ara que no cal passar per la collada i el tenim molt més a prop, sempre que estiguem disposats a pagar el peatge del Túnel del Cadí, ens permetrà conèixer més aquesta ciutat i el seu passat. Podrem admirar els estrets i polits carrers del centre històric, la seva plaça i mercat, la seva seu, i el seu complet i magnífic museu episcopal amb aquesta exposició, única, sobre el més emblemàtic prelat de la història de la Catalunya de l’any 1.000, amb el permís de sant Ermengol.