Open Arms

M’adono, pels comentaris o preguntes que fa, que no coneix gaire els personatges del Pessebre de casa. Va, que t’explico aquesta història. El capità Amèrica, Hulk i d’altres ens miren des de no gaire lluny, il·lustrats en una capsa enorme plena de Hot Wheels i potser algun Rayo Mcqueen, no gaires que són de nens petits, opina.
Aquesta, és la Maria, la mare del nen Jesús, aquest és el Josep... Bé, ell està aquí però no és el pare del nen. Ah no? I què fa? No ho sé, fill, està aquí. El nen és fill de Déu. Ah!, diu, però fa cara de no entendre res. Obvio el tema de la virginitat perquè no sé com explicar-li. Sí, podria anar als herois clàssics, allà hi ha concepcions més inversemblants, però el nen és molt petit per anar a Zeus i la forma de cigne. Un altre dia, amb aquelles adaptacions de clàssics que Rosa Navarro publica a Edebé i que són una joia.
I què hi fan els animals? El bou i la mula són aquí perquè el nen Jesús va néixer en una establia per als animals perquè ningú va voler acollir Josep i Maria, que ja estava molt embarassada, a punt de parir. I on anaven? A empadronar-se, perquè ho havia manat el pèrfid emperador romà. Ah. I què és empadronar-se? Apuntar-se en una llista per ser legal.
I l’àngel va anunciar el naixement i van venir tots els pastors a adorar el nen. Abans no volien acollir la seva família i ara l’adoren? Què és adorar? Buf. Doncs fer-li reverències i mirar-lo amb ulls d’enaiguament. 
I van venir tres savis d’Orient, molt savis i molt rics, que havien vist l’estel. I van portar regals. Quins? Or, encens i mirra. Què és mirra? No ho sé. I per a què serveix l’encens? Per perfumar-ho i fer neteja. Com l’Ambipur del nostre lavabo? Més o menys. 
I penso que més o menys ja ho tenim, que ja hem explicat la història i l’ha entès. I aleshores pregunta: I el Pare Noel on és? Gairebé caic de la cadira. És normal, aquest home és omnipresent. No, fill, el Pare Noel és d’un altre conte. Ah.
Al cap d’una estona, fa córrer els Hot Wheels pel menjador mentre els altres mirem el telenotícies. Un altre cop, imatges terribles de persones a la deriva pel Mediterrani. Cap país autoritza el vaixell d’Open Arms a desembarcar en un dels seus ports. Al final ho farà Espanya i després de molts dies de travessia podran  baixar a Algesires.
Malta ha acollit una dona i el seu nadó acabat de néixer, però només ells han pogut ser rescatats, els 299 restants han hagut de navegar amuntegats a la coberta, tapats amb mantes. Itàlia només ha acollit un adolescent amb problemes de salut greus. Uns nens han fet cagar un tió en aquella coberta, segurament no oblidaran mai aquella imatge surrealista de pegar a un tronc enmig del mar gràcies a la gent d’Open Arms.
Veus, això és el Pessebre, i això és l’imperi en decadència. I sort que en aquest món hi ha Open Arms, per creure encara una mica en la humanitat.