Els papes dels segles XX i XXI s’han oposat a les guerres. Joan Pau II el 1991, quan els Estats Units anaven a entrar a Kuwait després de la invasió de l’Iraq, va pronunciar el “mai més la guerra per a disgust” de Bush pare. Lleó XIV va baixar del cotxe per afirmar que això de Trump de destruir “una civilització sencera” eren declaracions inacceptables.
I qui ets, tu, Papa de Roma, per dir-me a mi, amo de l’Univers, el que és acceptable?, pensarà Trump. Des del saqueig de Roma el 1527 per les tropes espanyoles i alemanyes del Sacre Imperi Romanogermànic que la ciutat santa no havia patit una amenaça semblant. El Vaticà és un objectiu molt més senzill que l’Iran. No hi ha urani enriquit al soterrani de la basílica de Sant Pere ni transiten petroliers pel Tíber amb destinació a Òstia i l’únic lloc estret és a la part posterior dels jardins, a prop dels Museus i de la via Aurèlia.
És possible que el gran objectiu de Trump i dels seus consellers sigui emportar-se el Sant Pare com Maduro tot i que en aquest cas l’operació és més complicada. No és el mateix segrestar una persona que sempre va amb xandall que algú que porta sotana, casquet, una banda de llana amb creus i una capa curta que arriba fins als colzes.
Que allò no és Àngels i dimonis, els Illuminati i l’antimatèria i ni hi ha el professor Robert Langdon. Amb tants experts a la Casa Blanca i a la CIA i ningú hauria previst que els cordons de lli es podrien enganxar amb l’helicòpter i donar un temps vital a la guàrdia suïssa per frustrar amb les alabardes l’operació dels Navy Seals.
Queda una maniobra més subtil però que no fa gens de gràcia: enviar-li de visita el vicepresident nord-americà i catòlic convers, J. D. Vance. Va ser la darrera personalitat que va rebre el pobre Francesc.
