El vinil torna a estar de moda, s’ha convertit en l’or negre d’aquest Nadal. L’estimada indústria discogràfica, després d’intentar diverses vegades reinventar els formats, s’ha adonat que hi ha alguna cosa en el nostre ADN que fa que necessitem palpar els suports, que han de ser físics i com més orgànics millor.
Els darrers deu anys han significat la resurrecció de l’elapé; a l’Estat veí el nombre de vendes s’ha multiplicat per 20 la darrera dècada i el més gran està per venir, ja que no es tracta només que se’n venguin molts, sinó que per primera vegada al Regne Unit les vendes de vinil han superat les descàrregues digitals. La setmana del Black Friday, 2,4 milions de lliures van ser gastats en vinil, mentre que 2,1 milions van ser destinats a les descàrregues digitals; sempre és més maco regalar un paquet de 33x33 centímetres que rebre un arxiu comprimit amb un llacet. Com deia un article que llegia recentment, vinyl is killing the MP3 industry.
Estratègies mercantils com el Record Store Day dins del Black Friday i que ara trobem discs de vinil fins i tot als grans magatzems han ajudat a l’increment d’aquestes vendes. Està clar que el vinil ja ha guanyat la partida al cedé, i encara recordo quan la gent em veia amb un disc pel carrer i em demanaven: ¿Encara compres discos? No fa pas tant d’això.
I tant és de qui sigui el vinil i de quina època, tinc amics que es recompren els vinils que ja tenen perquè ara la qualitat és millor, 180 grams de policlorur de vinil planxats en màquines de fa cent anys la gran majoria, perquè la indústria utilitza màquines antigues, ja que no se’n fan de noves, de moment, i les grans discogràfiques s’estiren els cabells perquè van llençar les seves a la deixalleria; brillants decisions executives.
Segons sembla, el bestseller d’aquest Nadal serà The wonder of you: Elvis Presley with the Royal Philharmonic Orchestra, tot i que Justin Bieber també edita en vinil, si està de moda està de moda..., i jo que me n’alegro.
La veritat és que tornar a veure plats de discs, els tocadiscos de tota la vida, a les botigues d’aparells electrònics, mola. Un bon regal aquestes festes serà un plat de disseny, adquiribles a partir de 120 euros, i un vinil molón dels Black Keys, que a partir de 20 euros serà el complement ideal.
Però espereu perquè ara que tothom torna al vinil el que realment és estar a l’última, bé de fet encara no, però ho serà aviat, serà escoltar cassets. ¿Oi que pot semblar rar? Doncs fa vint anys era rar comprar vinils.
Sigui com sigui regaleu cultura, siguin llibres, siguin discos, compreu-los als comerços de proximitat, compreu-los directament als artistes, ara es pot fer a través de les xarxes i anant als seus concerts, i si compreu cultura local, millor que millor, que els Black Keys estan molt bé però hi ha grups al país que també, sortiu al carrer i escolteu-nos, som entre vosaltres i som bona gent.
