Una de les constants dels últims vint-i-cinc o trenta anys, en informàtica, ha estat la disminució gradual però constant dels preus dels aparells. Quan van arribar els primers ordinadors personals a Andorra, els seus preus podien arribar al milió de pessetes de l’època, és a dir, més o menys el preu d’un cotxe utilitari nou. Vaig esperar per comprar el meu primer ordinador portàtil fins que els preus van baixar fins aproximadament al mig milió de pessetes. Encara era una suma important, i més encara en comparació amb el salari mínim d’aquell moment, que si la memòria em serveix devia ser d’unes 70.000 pessetes. Tres mesos de salari mínim per a un ordinador, doncs.

Recentment, la marca Apple ha tret el seu últim model de Macbook Pro, aquesta vegada amb pantalla de 16 polzades. De seguida va rebre l’aprovació per part dels clients potencials, en particular pel fet d’haver tornat al model anterior de teclat, a més d’haver-hi incorporat una sèrie de millores pel que fa al seu processador, memòria i disc dur. A la vegada, va rebre unes crítiques –bastant comprensibles– pel seu preu: 3.199 euros pel model més senzill a l’Estat espanyol, i sense dubte bastant més si hi afegim opcions i ampliacions. Això també correspon, a grans trets, a tres mesos de salari mínim.

No podem obviar, però, que el mercat de la informàtica ha canviat molt l’últim quart de segle. No fem servir els ordinadors de la mateixa manera, sinó que en molts casos els hem reemplaçat per tauletes o, en molts casos, per telèfons mòbils. Aquests ginys satisfan la majoria de les necessitats quotidianes, amb els avantatges afegits de tenir dimensions reduïdes i disposar de càmera. Vist així, es podria gairebé entendre els preus d’alguns mòbils, que poden arribar a superar un mes de salari mínim. Així, pel que fa als ordinadors, queda clar que els seus potencials usuaris necessitaran tenir arguments molt sòlids per justificar la diferència de preu si compren un ordinador a més del telèfon, que sens dubte també tenen.

Personalment, no formo part del mercat potencial d’aquest tipus d’ordinador. Les meves pretensions, així com la meva economia, són més modestes. Tampoc podria justificar la seva compra pel fet de disposar d’un teclat incorporat, o d’una pantalla una mica més gran que la d’una tauleta. Però sí que prefereixo els ordinadors a telèfons o taules, i el motiu és ben senzill: en puc fer el manteniment jo mateix. Els puc ampliar amb més memòria o un disc dur més ràpid, allargant així la seva vida útil. Puc afegir programes, i mantenir els que hi tinc, sense dependre només del fabricant i de la seva “botiga d’aplicacions”. Soc més lliure, treballant amb ordinador, ja que el puc configurar exactament com vull jo. I això és un detall que no té preu.