Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Ordino i les seves vaixelles




Deia amb gran encert Virginia Woolf que un no pot pensar bé, estimar bé, dormir bé, si no ha menjat bé. I a Andorra no cal dir que sempre ens ha agradat menjar –i beure– bé. És el que té ser del morro fi! Però quan seiem a taula creiem que l’home sempre ha menjat com portem fent tota la vida: asseguts a taula davant la vaixella que, plat rere plat, ens va presentant tota mena de delícies gastronòmiques per saciar el nostre apetit, tan capriciós com inesgotable, dos, tres o quatre cops al dia. Però no sempre ha estat així. Si bé ja existien, a la prehistòria, cultures com la del vas campaniforme, associada al calcolític i al període inicial de l’edat del bronze, a Espanya i França l’home no va seure a taula per menjar fins al segle XVI, molt lluny d’aquells confortables i relaxants costums de l’Antiga Roma on, almenys, els comensals jeien als triclinis per menjar… Avui no podem concebre un bon tiberi sense uns aliments de primera qualitat i, naturalment, una vaixella a l’altura de les circumstàncies. Com més gran és la festa, millor ha de ser la vaixella! La reina Cleòpatra va oferir un sopar en honor a Marc Antoni que va costar 10 milions de sestercis (segons un estudi del 2008, un sesterci d’aleshores equivaldria a 1,33 euros d’avui), en una vaixella d’or massís, bien sûre. La vaixella era signe extern de preeminència social, i a vegades no se la podien permetre ni els reis, com Enric IV de Castella, que va haver de sol·licitar de les Corts de Burgos un impost extraordinari “para la compra de vajilla del Rey Nuestro Señor”. Al nostre petit país, vaixelles d’or no n’hem tingut mai, però vaixelles de luxe sí, i les dues més importants són a Ordino, propietat de dues de les cases pairals més importants i antigues del nostre país: la Casa d’Areny-Plandolit i la Casa Rossell (casa que va veure néixer l’autor del Manual Digest –1748– Antoni Fiter i Rossell i que va allotjar mossèn Cinto Verdaguer l’any 1892). La dels d’Areny-Plandolit és de porcellana de Sèvres, de més de 100 peces, ricament decorada amb or i amb les armes del III baró de Senaller, títol nobiliari de la família, un regal que feu al reformista Don Guillem d’Areny-Plandolit l’emperador Francesc Josep I d’Àustria i la seva esposa Elisabet de Baviera, popularment coneguda com a Sissi (sense accent a la darrera i com ho pronuncien a Àustria). La segona vaixella més important del país és d’estany, o peltre, i consta de 366 peces, una per a cada dia de l’any! Era propietat del conservador Josep de Riba, l’únic opositor a la reforma política que, l’any 1866, va impulsar Don Guillem. Dues vaixelles úniques com els seus importants propietaris, les cases dels quals pertanyen avui –qui ho havia de dir– a l’Estat. Potser per això deia Montesquieu que el luxe està sempre en proporció amb el desnivell de les fortunes.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic