Ordre protocol·lari

Dijous 11 de novembre, durant la sessió plenària al Consell General vam viure atònits, i com sempre tots nosaltres menys els grups parlamentaris que donen suport al Govern, com en plena crisi sanitària, econòmica i social, el tripartit de dretes trobava de caràcter prioritari i urgent l’aprovació de la proposició de llei de protocol i cerimonial que en definitiva regularà per escrit els usos i costums que fins ara prevalien en l’statu quo.
Des del meu punt de vista, aquesta és una qüestió que evidentment s’ha de parlar i que necessita una regulació per evitar ridículs com aquells que es van viure el passat abril a Andorra durant la celebració de la XXVII Cimera Iberoamericana de caps d’Estat i de Govern, on no se sabia qui havia d’anar com a autoritat o el fet que només es convidés una de les dues parts del coprincipat i no hi hagués representació de la part francesa.
El que no s’entén, i així es va deixar clar des de tota l’oposició, és la qüestió a l’hora d’establir prioritats. Es va subratllar que no s’entenia el fet de posar per damunt de moltes altres lleis que encara han de ser resoltes i que presenten gran urgència, com per exemple la d’infermeria. Però no, el Govern decideix que cal prioritzar una llei anecdòtica com és la proposició de protocol i cerimonial, que afecta principalment els membres que tenen representació institucional, ja sigui en l’àmbit legislatiu o jurídic.
I mentrestant, les prioritats per als ciutadans i les ciutadanes del nostre país segueixen oblidades, posades en un calaix que de tant en tant s’obren i es decideixen tocar, d’aquelles que protegeixen els nostres habitants. Parlo de lleis de reactivació econòmica, d’habitatge, relacionades amb el salari, amb el transport públic, amb les condicions laborals i salarials, etcètera. En definitiva, lleis que realment millorin el nostre dia a dia.
Com és de costum, en aquella sessió parlamentària, els grups de la majoria, liderat per Demòcrates, van fer com si no s’hagués dit res i van tirar endavant aquesta proposició de Llei que, actualment, només fa que servir per perdre temps, esforços i diners en una llei estèril que no ens suposarà una millora rellevant per a la nostra societat i que provocarà que es malgastin recursos en coses que de veritat són importants per a Andorra.
I el que em sembla més greu, més enllà del seu modus operandi,  que es basa a fer i desfer a la seva manera, ja ens tenen acostumats així des de la primera legislatura de Demòcrates per Andorra i que aquells que tant ho criticaven s’hi han acostumat molt bé, és com de lluny es troben de la nostra realitat social. 
M’explico: si per als nostres governants la prioritat ara mateix és la proposició de llei de protocol i cerimonial, vol dir que governen d’esquena a la ciutadania. 
No pot ser que després de veure com la societat en general i les nostres associacions en particular reclamen més drets i més lleis socials i econòmiques pel bé del nostre dia a dia, ells continuïn el seu camí recte, sense mirar més enllà ni enrere.
Em preocupa que es governi i es legisli sense tenir en compte el gran gruix de la nostra societat i que es legisli únicament per uns quants, que a més són els de sempre. On són les nostres preocupacions, les nostres reclamacions? Qui les escolta realment i fa el possible per solucionar-les?
Ja us ho dic jo. Estan en un calaix de sastre que obriran just abans de les eleccions generals per intentar convèncer la ciutadania que fan el que necessita la població i que té com a objectiu enganyar-vos i continuar governant quatre anys més pels de sempre. De convèncer que faran el que porten sense fer fa ja dues legislatures i mitja.