Una de les més grans pors a què s’enfronta aquell a qui encomanen una columneta d’opinió periòdica és, ja s’ho poden imaginar, tenir sempre a mà el tema amb què posar-se al teclat. Una por infundada: la realitat és una font inesgotable de meravella i dona per a moltes hores de riure (per no plorar) mirant-se els toros desde la barrera. La faena més recent, la lidiada per Andorra Telecom en l’afer The Cloud. De les de sortir per la porta gran. La parapública salta al ruedo llençant a terra un bastiment que, si no emblemàtic o d’un enorme valor arquitectònic, sí que estava imbricat en la memòria col·lectiva. Oooole! Assistida pel Govern i capote en mà, gasta més de tres milions d’euros en un projecte que després d’un parell de verónicas ben executades no triga a desestimar. Ooooole! crida el respectable, ja dempeus a la plaça. Sobre el terreny desoladorament buit que ha quedat com a testimoni, el comú realitza una inversió per arreglar-se un raconet bonic, després de signar un conveni d’ús de l’espai per sis anys. Només el jardinet vertical ja té un cost que supera els 50.000 euros. En un lapse de temps curtíssim, l’antiga STA vol recuperar el terreny. Conxi salta al ruedo per defensar-lo armada de banderillas i les grades no poden contenir ja l’entusiasme. Oleeee! Oleeeee! I per arrodonir la faena, Jordi Torres agafa l’estoque i entra a matar: Andorra Telecom tindrà edifici. Serà “maco”, “funcional”, però “no singular”. Òndia! Com el que hi havia! Ole, ole i ole!! Una faena que dona un nou sentit a l’acudit obscè: “Maeztro, ande ezté una buena corrida, que ze quiten los toros”.
