Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Guillem Forné

Guillem Forné

Conseller de Cultura i Participació Ciutadana de la Massana.

 

 

Orgullós de ser ‘antinatural’




El dia que es va anunciar que Partit Socialdemòcrata i Liberals obrien la possibilitat als respectius comitès parroquials per pactar llistes conjuntes, la maquinària central va despertar a la recerca de l’adjectiu definitiu per desacreditar l’acord, tot repetint-lo incansablement amb l’inestimable suport mediàtic del seu rotatiu propagandístic per excel·lència.

Poc importen els motius d’aquest pacte, ni l’essència, perquè, com sabeu, no es tracta d’una fusió de partits, ni d’un acord per governar, ni res semblant, tan sols es busca una solució pràctica a la problemàtica llei electoral on les llistes territorials són un o tot o res que pot decantar-se tan sols per un vot. Als antinaturals no ens sembla massa just aquest sistema.

Si tenim la possibilitat de compartir candidatures amb la voluntat que aquestes esdevinguin més fortes, defensant conjuntament qüestions vitals per al país, tot i discrepar en d’altres, per què no ho podem fer? Perquè és un “pacte de cadires”? Per descomptat! O és que ara resulta que som els únics que ens presentem a les eleccions per assolir la màxima representació possible al Consell?

Potser som dels pocs que ho exposem amb transparència i de la manera més democràtica possible, puix aquesta llibertat que s’ha donat als comitès parroquials fa que cap cúpula ni ésser superior sigui qui marqui les pautes o els noms. Són els mateixos militants qui elegeixen el seu camí. Aplaudeixo aquesta manera de fer a la vegada que em planyo d’aquells que la seva única obligació com a militant és acudir a un congrés per aplaudir els candidats que ja han estat elegits anteriorment pels de dalt.

I molts direu: “Els Liberals també ho heu fet això”... Cert! A les últimes generals, sense anar més lluny, i potser gràcies a aquella experiència vàrem arribar a la conclusió que això no podia seguir sent així, que un aspirant a candidat s’havia de presentar als seus militants i guanyar el seu suport. Molts, així ho vàrem entendre, d’altres, varen pensar que no era necessari i que s’havia de seguir elegint a dit el candidat. Però tornem al tema principal, la recerca de la nomenclatura idònia per adjectivar aquest pacte. D’aquesta en sorgí el conegut pacte antinatural, és a dir, contrari a allò que és natural, segons el Diccionari de la Llengua Catalana.

I la pregunta és evident: aquells que pronuncien dia rere dia aquest adjectiu, què és el que ells consideren natural?

–Unir-se en una macrocoalició de tots els colors amb l’únic propòsit de guanyar el Sr. Bartumeu a les urnes, era natural?

–Enderrocar un edifici per plantar-hi un núvol que havia de ser el vaixell insígnia d’aquesta legislatura, i que un tobogan nadalenc acabi ocupant aquest espai, és natural?

–Omplir l’Administració amb alts càrrecs importats que cobren sous tan alts que fins i tot podrien fer front al lloguer d’un pis de cinquanta metres a la capital, és natural?

–Que el futur acord amb Europa esdevingui quelcom obscur i perillós en comptes d’una font d’oportunitats clara i transparent, és natural?

–Convertir la sanitat del país en un circ mediàtic on ministeri i SAAS semblen els protagonistes de Perfectes desconeguts, és natural?

–Invertir milions en circs, grans cartells internacionals i caramels de colors mentre la Cultura d’aquí implora per una discreta subvenció per anar tirant, és natural.

–Que aquells que al seu moment van ser els màxims opositors del Casino, ara en siguin els impulsors i que, de moment, les úniques apostes que es poden jugar són pel nombre de demandes que acabaran rebent per l’adjudicació, és natural?

–Intervenir un banc sense procurar solucionar-ho abans de fer trontollar tot el sistema bancari andorrà, és normal?

En fi, podria estar estona invocant més coses naturals, però crec que la idea ha quedat força clara, i la conclusió que en trec és que, vist el resultat, efectivament, soc profundament antinatural, i amb molt orgull!

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte