Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Orris i formatges




Que el formatge és un plaer pels sentits –almenys per a un servidor– és una asseveració quasi irrefutable. Però sempre hi ha qui no el vol veure ni en pintura, com també hi ha gent que no gaudeix amb la música de Mozart. A tots ells només els puc dir que els acompanyo en el sentiment! Els historiadors afirmen que el formatge és consumit per l’home des del Neolític i això ja demostra que, juntament amb el gos, podria ser el millor amic de l’home...
Al nostre vell i bell país s’ha fet formatge des d’antuvi, sobretot de cabra i d’ovella. Els d’ovella solien fer-se entre juny i setembre, després de deslletar els xais. El lloc on es munyien les ovelles (dos cops al dia) i es feien els formatges eren els orris, fets de pedra seca. Un cop allà la seva llet es guardava als ferrats, recipients cilíndrics o troncocònics fets de dogues de fusta voltades de cèrcols de ferro concebudes especialment per a aquest ús. Els formatges d’ovella es guardaven tot l’any, menys els tendres, amb els quals es feia el formatge de tupí. Sí, aquella delícia tan nostra que es deixa cucar i se li afegeix aiguardent per la fermentació i es deixa a sol i serena vint-i-un dies afegint-hi cada dia una mica d’aiguardent i remenant-lo. Un plaer gustatiu digne de reis!
Les cabres es munyien només als vespres i de la seva llet en sortien formatges tendres després d’escalfar la llet i afegir-li l’herbacol (flòsculs del card formatger, emprats per a quallar la llet) que es collia, majoritàriament, a Sant Julià i Andorra.
I per seguir enriquint la nostra llengua nacional amb vocables avui ja poc emprats, podríem parlar també del xerigot (l’aigua tèrbola que sortia de la quallada), del cóp (el recipient de fusta on es posava la quallada i sortia el xerigot) i de les nostres estimades formatgeres andorranes, fetes de fusta de pi, amb les seves inconfusibles musicadures (treballs d’ornamentació complicats) que, per a mi, són expressions d’art en estat pur, com els nostres antics salers, veritables tresors de l’artesania tradicional.
Les nostres formatgeres d’antuvi solien tenir tres peces: un cilindre de fusta on es posava la quallada a dins, una plata de fusta –musicada– on s’encaixava el cilindre i que tenia un bec per on sortia el xerigot, i un tap o pistó, també musicat, que servia per premsar. I d’aquest enginy tan nostre i tan artístic en sortien formatges que els nostres avantpassats preparaven amb gran paciència i menjaven amb major plaer. Potser no eren els millors del món, però eren nostres. Fets amb llet de les nostres ovelles i cabres, alimentades amb les nostres pastures i sempre sota el nostre únic cel blau. I si haguéssim tastat aquestes delícies made in Andorra dels nostres avantpassats, hauríem entès millor el refrany que diu “bo és que hi hagi ratolins, perquè no se sàpiga qui es menja el formatge”...

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte