L’arribada de Trump a la Casa Blanca ha disparat les vendes de 1984, la novel·la de George Orwell que recrea un món vigilat per un règim totalitari. M’alegro que Orwell no hagi vist que la seva distòpia més famosa té cada cop més possibilitats de convertir-se en crua realitat, però lamento que la seva mort prematura no li permetés complir una promesa: “Si un dia torno a Espanya, prometo fermament prendre un cafè a Osca.”

Un idealista Eric Arthur Blair va anar el desembre de 1936 a Espanya a lluitar al costat de la República. En arribar a Barcelona, es va afiliar al POUM d’Andreu Nin i fou enviat al front de l’Aragó. Primer a les trinxeres de la serra d’Alcubierre i després al cercle de la ciutat d’Osca. A l’inici de la revolta, la capital d’Osca havia quedat en mans dels nacionals i les tropes republicanes confiaven conquerir-la ben aviat. De fet, el general que les comandava va dir en arribar a les portes de la ciutat: “Mañana tomaremos café en Huesca.” Mai ho van fer. Mentrestant, el camarada Blair va ser ferit greument al coll i va haver de marxar d’Espanya, on ja no tornaria.

Durant un permís, va visitar la seva dona, Eileen, a Barcelona i va ser testimoni dels Fets de Maig de 1937, els enfrontaments fratricides entre les forces d’esquerres, recollits a Homenatge a Catalunya, un llibre extraordinari. Aquella experiència traumàtica va marcar el camarada i també l’escriptor. No es poden entendre les novel·les d’Orwell, la seva aversió als totalitarismes, als abusos de qualsevol poder, sense l’experiència viscuda a Barcelona. M’agrada imaginar que mentre va ser al front d’Osca, Orwell va coincidir, encara que fos per bescanviar una mica de tabac o una copa d’anís, amb el meu pare. Ell va estar en aquell front durant molts mesos, fins que el van enviar a correcuita a defensar Terol de l’atac dels feixistes, que la volien reconquerir. La defensa va ser un desastre i la retirada, una desbandada que va portar el pare a la platja de Vinaròs, on va caure presoner.

Però aquesta és una altra història. Al museu d’Osca han muntat una exposició per recordar els 80 anys d’aquells esdeveniments. Estarà oberta fins al 27 de juny. Han reunit tant material, algun d’inèdit, que és una llàstima que no li hagin dedicat un espai més gran. La sala s’ha quedat petita davant de l’abundància de documents, però també perquè sura en l’ambient un núvol espès de somnis i d’utopies, que no poden amagar les misèries, les il·lusions frustrades i les decepcions d’aquella guerra.

Pocs anys després, Orwell va escriure algunes de les novel·les més lúcides de tot el segle XX; el meu pare, en canvi, va romandre en un silenci de dècades mentre pasturava ovelles per una pau asfixiant i vigilada, com el protagonista d’una d’aquelles novel·les. Avui, he entrat a Osca i m’he pres un cafè en record i homenatge a tots dos. Mai un cafè havia tingut un gust tan intens, amb un punt d’amargor.